VENT D CABYLIA

Vent d Cabylia és la capçalera d’un blog en el qual el doctor en Història Vicent Baydal escriu sobre el passat del poble valencià. Vent d Cabylia, en realitat, és un anagrama format per les lletres del nom i primer cognom de Baydal.

L’editorial Llibres de la Drassana acaba de publicar, amb un pròleg del professor Alexandre Serrano, vint-i-sis articles on Baydal d’una manera amena i sovint didàctica ens descobrix moments, escenes i personatges del passat valencià sota aquest mateix títol, Vent d Cabylia. Històries de la història dels valencians. Vint-i-sis càpsules que barregen dades històriques, opinió i reflexió personal amb l’objectiu d’oferir dades per a un diàleg fructífer entre les diverses maneres d’entendre el valencianisme.

Els articles de Baydal, a més de furonejar en el passat, estan pensats buscant una projecció des de la història, un paral·lelisme amb escenes i escenaris de l’actualitat valenciana, i arriben a conclusions que incomoden el lector i l’obliguen a moure’s en una direcció o altra.

Es tracta, manllevant les paraules de Vicent Salvador, d’un tebeo per a intel·lectuals, un tebeo força entretingut que pel llenguatge emprat, una prosa àgil sense tecnicismes d’investigador universitari, el fa també apte per a qualsevol lector amb una mínima cultura general i amb un cert interés per la història d’aquest petit i provincià país que en un temps fou un regne envejat.

Vicent Baydal no defuig cap tema, per controvertit i intranscendent que puga paréixer. Entra amb elegància i seguretat en debats que són fins i tot presents en les barres dels bars del país. N’hi ha que veure com ens agrada discutir a València i comarques en una barra de bar de qüestions tan complicades com ara la filologia o el sexe dels àngels. I ens agrada fer-ho d’una manera vehement, quan no visceral. Vicent Baydal ho fa amb passió, però evitant la visceralitat, que no és sinó un parany de la ignorància, i n’extrau conclusions si més no sorprenents, com ara que el blau en l’escut del València CF mai no va ser una qüestió important fins que va esclatar allò que ell, com altres, anomenen la batalla de València i que a mi m’agrada dir-ho d’una altra manera.

Vicent Baydal, en aquest Vent d Cabylia, demostra una voluntat de desemmascarar falsos mites i trencar tòpics que hem arrossegat durant segles els valencians, i ho fa buscant el seu origen, explicant-lo i tot seguit contraposant-lo amb dades amb diverses realitats, com ara aquell que diu que els valencians som molls i folls.

En tots els textos de Baydal hi ha dues qüestions transversals. Per una banda, una gran estima pel país, la llengua, la gent, els costums i tradicions, la cultura i, com no, la història dels valencians. I per una altra, la recerca del consens que ell creu imprescindible per al progrés del país. Un consens que partix del coneixement del passat per aconseguir amb unitat fer front als grans esculls que com a poble ens reserva el futur.