El poeta de Silla Ivan Brull,
autor dels magnífics poemaris Cantaments,
amb el qual va obtindre el XIII Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal-Ciutat de
Sagunt, i Guia de perduts, acaba de
donar un arriscadíssim triple salt (no sé si) mortal en la seua carrera com a
creador i li ha afegit a la seua tasca de poeta la de modern joglar amb la
publicació d’un primer treball discogràfic, Canvi
dels àngels. Un treball en què ha tingut com a referents cantautors com ara el
canadenc Leonard Cohen, de qui pren la manera vellutada i càlida de cantar, amb
una veu greu que ens mussita seductora a cau d’orella uns versos carregats de
lirisme.
Ivan Brull és un home
intel·ligent, amb una gran sensibilitat, un seductor que t’atrapa des de la
seua aparent humilitat. En aquesta nova aventura creativa s’ha fet acompanyar
per músics experimentats com ara Bernat Pellicer, Àlvar Carpi, Toni Torregrossa
(Urbàlia Rurana), Carlos Carrasco i molts més, que han sabut acotxar-lo
correctament dotant les cançons d’una sonoritat rica en matisos.
Canvi dels àngels el
conformen catorze temes, la música i la lletra de les quals són del mateix Ivan
Brull. Les seues no són simples lletres de cançons, realment són poemes amb
tota la càrrega i intensitat que atorguen les metàfores i la riquesa lèxica que
només un bon poeta sap emprar amb contenció en els seus versos sense semblar un
ajuntaparaules pretensiós.
Música d’autor, amb clares
influències del pop-rock i del folk-rock, també amb algun toc de jazz, hem
parlat abans de Leonard Cohen, però també apareixen ecos de Bob Dylan i de Tom
Waits entre altres. Un disc amb un so amable, acollidor, cuidat, capaç de crear
una atmosfera íntima, propícia per a les confessions i les complicitats, en
aquest sentit arriba a la quota més alta amb la cançó Tot s’ha acabat. Un disc on el joglar ens parla d’allò que sempre
ens han parlat els poetes: de l’amor, del desamor, de les coses grans i petites
que fan que valga la pena sobreviure a la desfeta quotidiana, de la vida...
Les guitarres elèctriques es barregen
amb les acústiques amb els instruments de corda i els teclats, tot creant peces
delicioses com ara Cançó per a Raquel,
amb un ritme tan personal que ens transporta a l’altra banda de la Mediterrània. O
En aquesta nova aventura
creativa, l’aparentment home tranquil Ivan Brull, s’ha jugat, com es diu d’una
manera col·loquial, el bigot. Només la seua determinació, el seu talent i el fet
de saber gestionar correctament les seues qualitats vocals i la seua capacitat
creativa per a jugar amb el llenguatge l’han fet eixir-ne guanyador, i és una
sort que compartim amb ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada