El Departament de Filologia
Catalana de la Universitat
d’Alacant porta des de l’any 2004 organitzant un cicle que sota el títol Escriure el País cita narradors
valencians de diverses comarques i generacions per tal que, a través de la literatura,
en aquest cas de la narrativa curta, oferisquen els seus punts de vista sobre
la realitat de les comarques valencianes.
Aquest cicle, que encara perdura,
va comptar des de l’inici amb la complicitat del diari El País, que publicava les narracions que per a cada ocasió
escrivia l’autor invitat.
Dotze anys més tard Onada
edicions publica el llibre Escriure el
país amb el subtítol 36 relats per a
literaturitzar les comarques del País Valencià.
L’edició ha estat a càrrec de les
professores Anna Esteve, Maria Àngels Francés i Isabel Marcillas, les quals a
més ens oferixen un pròleg força aclaridor sobre el que ens trobarem tot seguit.
El volum es mostra com un
vertader mural literari, incomplet això sí, ja que per a ser-ho li falta la
mirada sobre algunes comarques com ara el Camp de Morvedre i alguns narradors
com Joan Francesc Mira, Pasqual Mas, Antoni Gómez, Maria Jesús Bolta, Mercè
Viana, Silvestre Vilaplana, Rafael Escobar, Joanjo Garcia, Francesc Mompó o
Vicent Penya, per citar-ne només uns pocs. Incomplet, però, que en continuar el
cicle acabarà tard o d’hora completant-se.
Ara, els narradors que hi ha són
realment excepcionals i la majoria estan en el seu moment de maduresa creativa,
com és el cas de Manuel Baixauli, Vicent Usó o Anna Moner.
El llibre és clarament
intergeneracional, hi trobem des de veterans com ara Isabel-Clara Simó, Bernat
Capó, Albert Hernàndez i Xulvi, Josep Lozano o Àngels Moreno als més joves com
Xavier Aliaga o Xavi Sarrià, sense oblidar el desaparegut Manuel Garcia i Grau.
Trenta-sis maneres diferents i
personals d’enfrontar-se al paper en blanc, la qual cosa dóna una gran
diversitat no sols a la mirada sinó a la posició estètica amb la qual els
autors projecten la seua mirada convertida en prosa.
Bona part d’aquests autors
compaginen la narrativa amb altres gèneres, com ara el periodisme, n’és el cas
d’Adolf Beltran o Esperança Camps, amb el teatre, com Pasqual Alapont, amb la
poesia, com Encarna Sant Celoni, amb l’assaig, com és el cas de Joan Garí, o la
narrativa per a infants i joves, com Pepa Guardiola, Francesc Gisbert o Dolors
Gimeno.
Altres autors són habituals del
gènere històric o de lladres i serenos. Tot plegat dóna als seus relats, fins i
tot quan fugen de l’altra modalitat literària que practiquen, un enfocament
molt personal.
Són, aquests, trenta-sis relats
que es fan de llegir i que obliguen el lector a saltar d’un gènere a un altre
amb agilitat, hi ha viatge, rondalla, històric, lladres i serenos..., però
també passar de comarca a comarca, del camp a la ciutat amb alguns relats que
naixen i es desenvolupen amb un petit detall, en una anècdota o en altres aspectes
que pretenen oferir una panoràmica extensa del territori.
Escriure el país és
un magnífic mostrari on apareixen algunes de les millors veus narratives del
País Valencià. Un llibre ideal per a saber què es cou literàriament parlant per
les terres valencianes.
