TREMOLE

L’any 2013, el poeta d’Aldaia (L’Horta Sud) Hèctor Serra, publicava a l’editorial Germania el llibre de poesia Trèmolo, en el que Serra emprava un terme musical per a descriure la variació periòdica en la intensitat del batec del seu viure.

Aquell mateix any, junt al músic d’Algemesí (Ribera Alta) Yeray Calvo posa en marxa l’espectacle poètic musical Trèmolo elèctric, amb el qual recorrerien diverses localitats al mateix temps que enfortien la seua relació d’amistat iniciada en la universitat.

Yeray Calvo és, però, també, l’alma mater del grup valenciano-madrileny Novembre elèctric, una banda que amb el seu primer disc Intacte (mésdemil, 2014) va obtindre el Premi Ovidi Montllor al millor disc de pop. Yeray seduït  per la poètica de Hèctor Serra, crea tot un seguit de cançons sobre els poemes d’aquest. Catorze temes que han acabat conformant el segon disc de Novembre elèctric Tremole (Mésdemil, 2016)

Tremole ha estat enregistrat  als estudis Allsrecords de Baeza pel Pachi García, del grup Supersubmarina, un home que ja s’encqarregà de la producció del seu anterior treball.

En aquesta nova proposta de Novembre elèctric Yeray Calvo i Novembre elèctric situa la poesia en el centre sobre el qual gira el disc, agafant amb sensibilitat i intel·ligència els poemes i portant-los cap al seu terreny sonor.

Tremole és un disc més acústic que l’anterior treball, un disc on pren un gran protagonisme la guitarra i sobretot la veu càlida i personal de Yeray. El so aconseguit és diàfan, cristal·lí, amb cançons que se’ns apareixen quasi bé nues i alhora seductores com ara Cal·ligraf, Habitacle III (Encorni del progrés) o la que obri el disc Trèmolo.

Yeray Calvo ha fet una aposta per un jove poeta, quasi bé un desconegut, però ja amb una veu poètica sòlida i personal, que de segur acabarà sent una aposta guanyadora.

EL resultat en conjunt és musicalment atractiu, seductor, una mica fet a contracorrent i en el que el temps el marca sempre el poema.

Yeray ha sabut digerir els poemes d’Hèctor i els ha sabut convertir en cançons que tenen tots els components que conformen el seu segell personal, afegint o subratllant moments a través de la música en que s’evoquen espais com ara a Mediterrània o la força dels sentiments.

Un treball que encaixa a la perfecció amb el so i la trajectòria del grup i amb la capacitat de seduir fins i tot a aquells als que no els diu res la poesia.

INVENTARI DE FRAGILITATS

El poeta Jesús Giron Araque (Calles, 1956) ha decidit fer un inventari de tot allò que hi ha en aquell espai que limita a l’est amb l’amor i a l’oest amb el desamor, una geografia que en el seu llistat ha dividit en quatre departaments, en cadascun dels quals ha situat el desengany, la ruptura, l’enyorament i el triomf de l’amor (Jesús és un optimista).

D’aquest inventari l’autor afirma que és de fragilitats, però, en realitat els sentiments de què ens parla no són, almenys aparentment, fràgils, sinó sòlids i contundents i sovint ferixen com un coltell. El que és realment fràgil és la vida humana, així com les relacions socials i, com no, les de caràcter amorós.

Jesús Giron en aquest que és el seu segon llibre, Inventari de fragilitats (Onada edicions, 2016), recordem que l’any 2013 va publicar en l’editorial Germania Llibre de contemplació, se’ns mostra com un autor que ha arribat a la maduresa no sols vital, sinó creativa. Giron ha estat i és un gran lector de poesia abans que poeta. Fins i tot és promotor de l’obra d’altres poetes a través del seu blog El cau de Calpurni.

Potser algú em title d’exagerat quan dic que algunes de les imatges que en aquest poemari ha estat capaç de crear Jesús Giron justifiquen per si soles l’edició del llibre i el premi amb què va ser reconegut, el Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal-Ciutat de Sagunt 2015, com a mostra els oferisc unes quantes: «pausadament i inexorable/ el vol esbatanat de les hores/ passa rasant, a la caça/ dels desitjos. / Com un estol d’orenetes», «...com un mosquit aixafat/ sobre la portada d’un llibre de poesia amorosa», i la meua predilecta: «També sé que oblit i enyor/ són la mateixa paraula pronunciada/ per l’ignorat captaire que demana almoina/ a la porta de la catedral de la memòria».

Estem davant d’un poemari de versos lliures que descansen sobre un ben construït ritme intern i unes imatges poètiques efectives i belles.

Un llibre sense saturació verbal ni portes que barren el pas al lector, on l’autor navega amb destresa tot escoltant els ecos d’una llarga tradició poètica que va des dels clàssics antics als clàssics moderns i dels que el lector trobem rastre en molts dels seus poemes.

El seu inventari és una bella i intensa recreació poètica, una evocació de tot un seguit d’emocions i sentiments que florixen i es marcixen durant una relació amorosa.

Aquest inventari, més que un llarg llistat notarial, és la lectura d’un sismògraf capaç de recollir els moviments interns de l’ànima humana.

El volum l’obri un pròleg del poeta Alexandre Navarro, un autor capaç de donar a tots els seus textos un to que a mi, personalment, sempre m’ha delitat. També acompanyen els poemes les il·lustracions d’Alicia Renales Toboso, uns dibuixos elegants que combinen amb el text sense estridències notòries.