L’escriptor de Cullera (Ribera Baixa) Manel
Joan i Arinyó trasllada la trama de la seua darrera novel·la, Objectiu Fidel (Voliana
edicions, Argentona, 2017), des del País Valencià a l’illa de Cuba.
Al
llarg de la narració trobem tot un seguit de personatges caricaturitzats per la
ploma sorneguera d’Arinyó, el qual té una tendència a retratar-los exagerant
alguns dels seus vicis i defectes.
Manel
Joan i Arinyó, un dels escriptors més prolífics del País Valencià, és un home
amb una prosa dinàmica, amb un lèxic ric, amb una gran propensió a
l’humor, a la ironia, al sarcasme, té una gran debilitat per les històries
surrealistes i per protagonistes als quals els falta una bullida. En aquesta
ocasió, ha sabut controlar com mai aquesta tendència per tal d’oferir-nos el
retrat d’un país que patix un bloqueig econòmic i que està immers en un sistema
polític concret. Un país on els seus habitants s’han d’espavilar aprofitant les
escletxes del sistema per a poder traure’s un sobresou que millore la seua
qualitat de vida.
La
trama de la novel·la és típica de la factoria d’històries inventades o no
(sempre ens resta una mica de dubte) d’Arinyó: un personatge protagonista que
narra en primera persona i que arribem a confondre amb el mateix autor, un
individu amb un objectiu producte d’un somni i atrapat en una paranoia que el
farà voltar per l’illa dins d’un grup de turistes buscant l’ocasió
d’entrevistar-se amb el comandant Fidel Castro, veient conspiradors per cada
racó que pretenen impedir que es trobe amb el líder de la revolució cubana.
Trobarem
en escenaris tropicals personatges surrealistes típics de les narracions gore i
eròtiques d’Arinyó. Encara que l’eix principal acabarà sent el relat d’un
viatger que ens descobrix una realitat social, cultural i històrica d’un país
comparant-la amb la nostra. Hi ha, però, també un grapat de reflexions lúcides
d’un escriptor que es mostra en aquesta ocasió més madur, més reflexiu que mai,
i no per això deixa d’oferir-nos un relat en alguns moments trepidant,
suggerent i embogit. Un relat que des dels paràmetres als quals ens té
acostumats el de Cullera s’acosta a la novel·la picaresca.
Com
a viatger, vull dir com a observador d’una realitat social aliena que va
descobrint a poc a poc, Arinyó té una mirada crítica que intenta allunyar-se
dels estereotips que tant les ideologies d’esquerra i dreta han anat creant des
de fa cinc dècades sobre Cuba i la seua revolució. Objectiu Fidel, que porta
en lletres petites com a subtítol Cuba
nua, és una novel·la àgil, divertida, una mica crua, on el seu
autor ens acaba mostrant els vicis i les contradiccions de la Cuba socialista,
però també de l’Espanya capitalista.
