MURS INVISIBLES

Murs invisibles és el títol del tercer treball discogràfic del cantautor de la Plana Baixa Josep Lluís Notari. Un disc que recull huit cançons  i que ha estat enregistrat a l’estudi Metronom de Castelló entre els mesos de maig i desembre del 2018 i gener i febrer del 2019. L’any 2013 publicà L’Espadà i altres versos, que incloïa un duet amb Pau Alabajos, i el 2016 L’Arcàdia de Syntagma, amb un tema cantat amb Andreu Valor.

Josep Lluís Notari ha comptat per a l’enregistrament d’aquest disc amb un grup de músics format pel percussionista Sergio Bisbal, el pianista Julio González, el contrabaixista Diego Barberà i el guitarrista Hèctor Tirado, que a més s’ha encarregat de la producció artística i de la instrumentació, així com de posar la música a la cançó Papallona, un tema que en un moment determinat m’ha portat ecos de Joan Amèric.

Notari ens oferix un pomell de cançons amb una gran càrrega lírica i cosides sobre el pentagrama amb fils vermells i verds. En els temes reflexiona sobre els murs invisibles construïts amb arguments fal·laços per tal de dividir-nos i afeblir-nos davant d’un poder avar, corrupte i voraç. Murs que sovint no reconeixem com a tals però que en la seua aparença líquida són tan sòlids, tan infranquejables, com una roca.

Hi ha també en el disc moments per a l’evocació d’un temps, per a l’amor i per al combat. Hi ha en ocasions versos que recuperen paisatges d’una gran bellesa, producte en bona part de la presència de l’home, com ara en “Amors de pedra seca”.

Les lletres contenen algunes referències a pensadors i intel·lectuals, que venen a reforçar la voluntat de Josep Lluís Notari d’aconseguir respostes a les eternes preguntes que ens porta el vent de la història.

Trobem també entre línies una ànsia vibrant de llibertat i de justícia social, un clam i un homenatge als individus i als pobles que han lluitat i lluiten dignament sense oblidar d’on venen i on volen anar, i on ataca amb contundència els reaccionaris com ara a “Metternich 155”.

Un pomell de belles cançons, construïdes amb gran personalitat sobre els ecos, el sediment del cant dels trobadors moderns que foren capaços de colpir en algun moment Josep Lluís Notari. Huit cançons interpretades per la veu càlida d’un cantautor que té moltes coses a dir i un llarg camí per recórrer.

D'AMOR, RES

No descobrisc res de nou quan afirme que les relacions humanes són enormement complicades, que hi ha un bon nombre de factors que les emboliquen, les emmascaren, les posen en risc o les convertixen en una quimera. Alguns d’aquests factors venen donats per diferents aspectes del caràcter i la personalitat dels protagonistes, d’altres per la cultura social del moment i del territori en què es produïxen.

L’amor és un dels grans motors que mouen les relacions humanes. Però també és un dels grans temes de la creació artística i literària. Per a Antoni M. Bonet, poeta i narrador de la Ribera Alta, l’amor ha estat quasi una obsessió. Bonet ha passat llargues hores reflexionant-hi. L’ha observat amb ulls de científic, l’ha disseccionat i dividit en diverses parts, per arribar a la fi a la conclusió que l’amor és tan divers com diversos som els éssers humans.

Antoni M. Bonet ha escrit poemes ens els quals, entre altres qüestions, apareixen l’amor i el desig carnal, uns poemes que fins ara ha editat en dos reculls, L’incrèdul despentinat (Germania, 2013) i Nuesa (Neopàtria, 2016). Però és la narrativa curta on més ha centrat aquesta vocació seua d’estudiós de l’amor i les relacions humanes. L’any 2013 publicà el recull Amor cuit (United pc), el 2015 Amor cru (Germania) i aquest 2019, després d’haver sigut guardonat amb el III Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa, ens oferix una tercera col·lecció de relats, D’amor res (Aila Edicions).

En aquesta ocasió Antoni M. Bonet tria com a protagonistes dels seus relats personatges històrics de diverses èpoques, des d’Ausiàs March i Cèsar Borja fins a Enrico Caruso o Greta Garbo, la qual cosa li servix per a fer un passeig, des de l’anècdota i la llegenda, pels darrers segles de la història occidental.

Vint-i-nou relats ben construïts i escrits amb una prosa àgil, on l’autor de vegades amb un punt de tendresa d’altres amb unes gotes d’humor i d’ironia ens descobrix la tendència de l’ésser humà a enganyar i a enganyar-se, disfressant l’amor d’interés d’un tipus o altre, de desig i luxúria.

D’amor, res és un llibre ple de girs i de sorpreses en el desenvolupament de cada relat, on l’autor es mostra lúcid i alhora juganer i posa tot el seu ofici en la graella per tal de mantindre la tensió narrativa i l’interés del lector fins a la darrera pàgina.

EL VERTIGEN DELS DIES

Gustau Muñoz és un personatge fonamental en la cultura valenciana dels darrers anys. Professor universitari, editor a l’IVEI Alfons el Magnànim i en Publicacions de la Universitat de València. Director de la revista L’Espill i col·laborador en diversos mitjans com ara L’Avenç i Caràcters. Traductor al català i al castellà d’autors com ara Jacob Burckhardt, Max Horkhimer, Ernest Gellner... Ha publicat estudis sobre la història del pensament i és autor de llibres com ara Intervencions. Entre cultura i política (1998), A l’inici del segle. Un dietari de reflexions (2002), Herència d’una època (2006) i Corrents de fons. Cultura i societat (2019).

Gustau és un treballador perseverant, un individu lúcid, d’una gran intel·ligència i amb una mirada analítica sobre la realitat política i social.

L’editorial barcelonina L’Avenç li acaba de publicar el llibre El vertigen dels dies. Notes per a un dietari. Es tracta d’una col·lecció d’articles d’extensió diversa escrits entre finals del 2018 i els primers mesos del 2019, on Muñoz reflexiona sobre el present amb un enfocament subjectiu, i sobre el passat, el franquisme i la lluita antifranquista, la transició i les dues dècades en què el país dels valencians fou sotmés a les polítiques dretanes del nacionalisme espanyol.

També escriu sobre Catalunya, el procés independentista, les ànsies recentralitzadores de l’Estat i com tot plegat pot acabar incidint sobre l’autogovern valencià.

Muñoz, no oblida l’amenaça que suposa per a la democràcia la reaparició de l’extrema dreta de la mà de personatges com ara Trump, Salvini o Bolsonaro.

Hi ha també un important nombre d’articles on retrata o evoca diversos personatges com ara l’escriptora i política Carmen Alborch, la líder de Compromís Mónica Oltra, el pintor i polític Doro Balaguer, el ministre i escriptor Jorge Semprún i l’opinió que li mereixia un personatge com és l’histriònic Alfonso Guerra; també escriu sobre Josep Pla, Ernest Lluch i el seu pas per València, Núria Cadenes o Carlo Ginzburg.

El vertigen dels dies és un llibre redactat amb una prosa diàfana i àgil, ple d’informació,  on l’autor s’autoretrata en les diferents etapes de la seua vida alhora que ens parla dels seus orígens familiars, i ens confessa els seus interessos en el món del pensament, de la política, de l’activisme cultural i cívic, així com la seua passió pels llibres (la lectura dels quals ha anat conformant el seu pensament i li ha creat una mirada personal crítica, quan no directament escèptica).

Gustau Muñoz, no s’oblida en cap moment d’assenyalar i de denunciar amb noms i cognoms la gent mediocre i obscena que, aprofitant els diversos ressorts del poder mediàtic i polític, s’ha dedicat a fer malbé projectes de gran interés sovint posant-los al servici del seu ego i del partit en què milita.

El vertigen dels dies és un llibre que es fa de llegir i manté en tot moment l’atenció i la curiositat del lector. És un llibre que ens convida a reflexionar i a cultivar una posició activa davant dels canvis que ens reserva el futur.