No tinc cap mena
de dubte quan afirme que Vicent Usó (Vila-real, 1963) és el novel·lista
valencià més constant i perseverant. Un narrador de raça amb una gran capacitat
de fabulació, al qual cap temàtica li fa por i que, a més, és capaç de
desenvolupar-la amb tacte i valentia.
L’any 2019 va
obtindre el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb una obra que aquest primer
trimestre del 2020 ha publicat en la col·lecció Eclèctica Edicions Bromera, No sabràs el teu nom.
Un drama en
diversos actes narrat per diferents veus i on Vicent Usó fa un magnífic treball
lingüístic.
La història és
d’allò més actual, no sols al Regne d’Espanya sinó en molts altres països com
ara la República Argentina. El robatori de nadons a càrrec de xarxes vinculades
a l’Església i al poder polític.
El llibre és
dividit en diversos apartats en què la veu narrativa és la d’un o altre
personatge protagonista, una mare, el seu fill robat i la seua filla. Hi ha uns
altres apartats on prenen la veu personatges secundaris, però no per això menys
importants en la història. En aquests, el mateix autor es convertix en
personatge, un periodista d’investigació que va trenant la trama i dirigint el
cor de veus.
Darrere de les
grans tragèdies socials hi ha un o diversos intel·lectuals que han creat
teories que acaben justificant els actes més cruels i absurds. En podem trobar
mostres en diversos llocs del planeta al llarg de tot el segle xx. A l’Estat Espanyol, durant la
dictadura, destaca el psiquiatra i militar Vallejo-Nájera. Aquestes tragèdies
col·lectives tenen sobre els individus que les patixen un efecte terrible i el
dolor i el patiment que els provoquen poden arribar a ser demencials.
Vicent Usó ens
descriu la vilesa d’un pares més preocupats pel que diran que del benestar de
la seua filla. Com, mal aconsellats, l’obliguen a parir lluny de casa. I més
tard, amb la complicitat d’una part del clergat i alguns aparells del règim
franquista, li roben el nadó.
Usó escriu sobre
l’amor i l’esperança d’una mare que espera retrobar el seu fill. De la
mesquinesa de la gent, de l’odi, del maltractament d’alguns patriarques a les
dones i els fills, de la maldat d’aquells que es creuen posseïdors de l’única
veritat. De com ens afecta no tindre les necessitats afectives cobertes, de no
tindre una identitat clara i ben definida.
No sabràs el teu nom és una novel·la que convida a la
reflexió. La seua lectura, no en tinc cap dubte, deixarà a qui s’hi acoste
tocat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada