CAP AL SUD

 

Paco Muñoz és d’aquelles persones entranyables que quan se’n van sempre acaben tornant, com les lleus onades de la mar calma, i ho fan entre altres coses per una necessitat vital de sentir-se part activa d’una societat, per desgràcia adotzenada, i del somni d’un país possible al qual es nega a renunciar. I per una altra banda, també,  perquè troba que se li ha quedat en el tinter algun relat, algun sentiment, alguna evocació senzilla i tendra alhora.

El cantautor valencià Paco Muñoz, algunes de les cançons del qual han calat tan a fons en l’imaginari col·lectiu valencià que fins i tot més d’una ha acabat convertida en una marxa mora; Paco Muñoz, dic, i el seu equip d’arranjadors i compositors formats pels germans Murillo i Nacho Mañó, després d’un suau adéu, han tornat a l’estudi de gravació, eixe vaixell a què un dia van arribar per a capitanejar-lo, i han posat ara rumb al migjorn cap a les terres de la Marina.

Cap al sud és el seu nou treball discogràfic, on posa veu a lletres pròpies i a altres dels seus amics els poetes Toni Prats, Lluís Guarner, Vicent Andrés Estellés i, per primera vegada, a un poema de joventut que va escriure un dia qui redacta aquest article i que Paco ha tingut la deferència de dedicar al meu fill que ha faltat recentment.

També trobem dues versions d’altres cantautors, Pare, de Joan Manuel Serrat, amb una picada d’ull als col·lectius que treballen per un Xúquer viu, i Grandola Vila Morena, del portugués Zeca Afonso. Dues versions adaptades perfectament a la seua veu i al seu estil musical.

Les cançons de Paco Muñoz són hereues del so de la cançó italiana i grega.

El disc recull onze cançons i un poema d’Estellés que Paco Muñoz recita amb una gran i sentida emoció.

En aquest treball hi ha recollida la memòria personal del temps de la seua infantesa i joventut viscudes en pobles com ara Carcaixent i Ontinyent. El paisatge rural de la Ribera i de la Marina, com en Cap al sud; el de poble, en Carrer Major. Hi trobem l’amor d’un home que ha estimat i estima intensament els regals que li ha anat oferint la vida al llarg de huit dècades. Hi trobem l’amic que ens saluda i ens oferix una abraçada amb el millor que té, les seues cançons. I hi ha la poesia, la pròpia marcada per les vivències i la dels seus amics.

Els músics que l’acompanyen són grans professionals, que el coneixen bé, que saben de les seues virtuts i de les seues limitacions: Cèsar Murillo, Enric Murillo, Nèstor Mont, José Ángel Murillo, Nacho Mañó...

I en el Romanç del Marquesat Terra Endins es fa acompanyar per veus com les d’Ina Martí, Aitana Ferrer, Melòmans, Gisela Mañó, Apa, Pep Botifarra, Xavi de Bétera, Hilari Alonso..., tota una celebració musical.

Presenta el llibret del disc un text de l’escriptor Enric Lluch en el que afirma:  “En resum, una obra coral on la figura de Paco Muñoz, sempre dempeus, sempre a peu de canó, n’és el catalitzador quasi etern”.

Cap al sud és un disc per a escoltar, per a evocar, per a sentir de prop la veu i el batec d’aquell que un dia ens va preguntar: què vos passa, valencians? I que en anar-se’n ens demanarà que quan tornem vora mar li donem records de part d’ell.