Els he de
confessar que, abans d’haver tingut en les mans un llibre de poesia de l’actor,
rapsode i poeta de Rafelbunyol (Horta Nord) Ismael Carretero, ja coneixia part
de la seua producció poètica a través de les composicions musicals del
cantautor Garri Campanillo. Garri (Manuel Garrido), un dels membres de
Tapineria, la banda que acompanyà en el seu moment Pep Laguarda, fa alguns anys
publicà el disc Saliva canalla, sobre
poemes d’Ismael Carretero. Uns anys abans havia tingut l’oportunitat de veure’l
dalt d’un escenari com un dels rapsodes del grup poètic musical Oh Foll Amor!
Ja aleshores em va captivar per la naturalitat i desimboltura amb què es movia
en un escenari.
Ara, i després
d’haver obtingut el Premi València de Poesia 2020 que atorga la Diputació
Provincial de València, ens oferix el que és el seu primer llibre, Adonisíada i després, editat per
Bromera. Encara que ens assegura que en el calaix té altres dos llibres
inèdits.
La seua poètica és
marcada per una personalitat histriònica, vital, bohèmia, desenfadada i múrria.
Uns versos que naixen des del batec d’un cor amb una sang calenta de pura
passió, d’una navegació vital activa i rica en experiències. Perquè Ismael ha
vingut a emportar-se la vida per davant ( i que em perdone Jaime Gil de
Biedma), conscient de l’escenari o dels diversos escenaris que xafa, les
ciutats de València i Sevilla, alguns pobles de l’Horta Nord, els camps, els
rius, una barra d’un bar, uns carrers solitaris, la nit o una séquia sobre el
llit de la qual fer l’amor.
Tinc la sensació
que Ismael Carretero es mou amb la mateixa alegria i desimboltura en el poema
que sobre l’escenari, domina el ritme intern dels versos, sap dirigir els focus
de llum, crear espais d’ombra així com un atmosfera propicia als seus
interessos creatius. Ens brinda poemes en els quals la sensualitat i l’erotisme
formen part d’un cant a la bellesa a la qual sempre acabem sucumbint, però és
un cant amb un punt d’ironia, de sarcasme, un tant divertit a la seua manera,
el cant interpretat per un pallasso que oculta sota el maquillatge un ésser
sensible, potser ferit, que no vençut, que patix. Un individu que se’ns oferix
en carn viva en un combat contra el pas del temps darrere del qual fugen la
joventut i la bellesa.
Adonisíada i després és un llibre que m’ha fet gaudir de les diverses lectures que li he fet. Unes lectures en què el seu autor, amb una aparent bona barra, es pren llicències que només un poeta amb una gran estima per la poesia seria capaç de prendre’s amb tanta soltesa i alegria creativa.
