Al País Valencià, des de la
transició, s’han anat creant certàmens literaris que han estat ideats amb
l’objectiu de sembrar en els més joves la passió per l’escriptura creativa.
Alguns, després d’unes quantes edicions, han acabat per desaparéixer, sovint
per un canvi de majories polítiques en la institució que els organitzava i
patrocinava o per la falta d’interés dels responsables polítics. De vegades em
tire les mans al cap en comprovar el nombre tan elevat d’illetrats que arriben
a convertir-se en regidors de cultura.
També hi ha alguns guardons
que contemplen en les seues bases un accèssit a menors de vint anys. Escola
Valenciana porta dècades organitzant entre l’estudiantat de primària,
secundària i batxiller els Premis Sambori i després publica les obres
guardonades. La Diputació de València organitza i patrocina un Premi de Poesia
per a Joves, i diversos departaments universitaris també tenen els seus premis.
Una aposta decidida pel futur de la literatura i els seus conreadors.
El Servei d’Informació i
Dinamització de la Universitat de València fa díhuit anys que convoca els
Premis d’Escriptura de Creació en les modalitats de narrativa i poesia tant en
valencià com en castellà i que en l’actualitat publica Edicions 96. Durant
aquestes festes de Nadal ha caigut en les meues mans l’obra guardonada del
Premi d’Escriptura de Creació 2021 en la modalitat de poesia en valencià, Cor i carrer, de Marc Caballer Galcerá.
Dona la casualitat que aquest autor obtingué en l’edició XVII el Premi de Narrativa
en Castellà per un llibre que porta com a títol Voz, ruido y silencio. Enguany, a més, ha estat guardonat amb el
Premi Ciutat de Manises de Narrativa Breu en Valencià.
Cor
i carrer és
el seu primer llibre de poesia en valencià. Nascut a Puçol (Horta Nord) l’any
1991, a hores d’ara estudia el Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i
les seues Literatures. És un notable activista cultural que es troba darrere de
projectes tan interessants com ara Poesía Noventa, i també un viatger
incansable.
Cor
i carrer és
una col·lecció de poemes que l’autor ha dividit en dues parts. La primera, Versos del cor, ens oferix una mirada
introspectiva en què hi ha la voluntat de fer-se un autoretrat, de definir-se
d’una manera radical, vull dir anant als orígens on es genera la seua passió
literària. Apareix la figura del gat en alguns dels seus poemes, com un símbol
personal així com una necessitat imperiosa de construir pas a pas la llibertat
individual. Manté una posició rebel, solidària i inconformista que l’obliga a
intentar desmuntar la farsa social que ens arrossega a l’abisme de la
infelicitat. Tanca aquest apartat el poema que porta el títol del llibre, Cor i carrer, quasi una cançó infantil,
una reivindicació amable i honesta del paisatge més pròxim, la seua gent.
En la segona part, Versos del carrer, la mirada de Marc
Caballer Galcerá és cap enfora. Tornem a veure en el poeta una voluntat
d’explicar, de definir i de prendre una posició clara i ferma davant del món,
de traçar un límit entre allò constructiu i allò destructiu, entre allò positiu
i allò que és tòxic.
La violència, la mentida
interessada i repetida fins a la sacietat pels altaveus dels mitjans, la
corrupció, el maltractament animal, la neutralitat davant de la injustícia són
denunciats sense subterfugis. Hi ha també la defensa del territori davant de
l’especulació depredadora, la reivindicació dels valors positius de l’ésser
humà. Tanca aquest segon apartat un poema que és un prec als llibreters, però
de fet es podria ampliar a tota la indústria relacionada amb la distribució,
promoció, publicitat i venda dels llibres escrits en valencià. Llibres que
sovint, per un estrany fenomen, són invisibles en els mitjans de comunicació i
en un gran nombre de llibreries.
Cor i carrer és una col·lecció de poemes amb un llenguatge diàfan que se situen entre el to confessional i el combatiu del realisme intimista i del realisme social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada