El doctor en Sociologia i periodista Toni Mollà (Meliana,
1957) acaba de publicar en Vincle editorial un nou dietari, El tercer toc, que en l’interior
subtitula Proses híbrides. Els
dietaris són això, un perfecte contenidor que tenen com a lligam el jo i el pas
dels dies, on l’autor pot anar saltant-se amb llibertat els límits entre la
ficció i la no ficció, la prosa i la lírica, tantejant els camps de
l’articulisme, el reportatge, el retrat, l’apunt filosòfic, el relat de
diversos viatges, la nota sobre gastronomia, l’aquarel·la d’un paisatge rural o
urbà, la ressenya literària, la crònica d’un temps passat, l’anècdota, la
memòria... Tot això i més ho trobem en el nou llibre de Mollà, que és una
reivindicació i un petit homenatge als híbrids no tan sols de la prosa, sinó
dels personatges que com ell mateix són i es consideren híbrids culturals.
Per als que som de poble com Toni Mollà, el toc de les
campanes forma part del nostre paisatge sonor diari i, per tant, sabem que amb
el tercer toc s’inicia el ritual. Toni Mollà comença una nova etapa de la seua
vida en jubilar-se, i amb ella una nova manera de veure les coses marcada pel
dolor d’un món que va desapareixent i uns amics que es van acomiadant per a
sempre. Però abans, com l’eco dels dos tocs primers, ens detalla els seus
darrers anys, el daltabaix personal que va significar per a ell el tancament de
la Radiotelevisió Valenciana, el temps d’incertesa laboral i d’atur, la falta
d’expectatives sòlides, els darrers dietaris publicats, i com aquest que tenim
entre mans hi lliga.
El tercer toc és un dietari que abasta un
any sencer de la seua vida, encara que Toni Mollà sovint ens trasllada a
diversos moments del passat. Com tot dietari, és un autoretrat on l’escriptor
destaca uns trets de la seua personalitat i n’oculta d’altres, ningú vol eixir
desafavorit en una foto. És també el retrat del seu món, Mollà és membre d’una
generació que porta tatuada en la seua biografia la paraula canvi, en el sentit
polític, social, cultural, tecnològic... i no sempre per a millor, per favor no
siguem ingenus.
Toni Mollà domina els diversos registres que empra. M’ha
captivat d’una manera especial per la seua capacitat de reproduir el llenguatge
col·loquial de la seua comarca, que és també la meua.
En el llibre trobem la mirada de l’intel·lectual
d’esquerres, la del viatger, la de l’aficionat a la bona taula sempre
compartida amb amics i amigues, el lector de premsa i el de llibres, compartim
el gust per autors com els nord-americans Philip Roth i Richard Ford, i ens
oferix la seua visió sobre diversos aspectes de la seua obra. I l’aficionat al
futbol i en especial al club blaugrana.
Com a contrapunt, trobem fragments d’un dietari del seu alter ego, Josep Orts, amb algunes de
les reflexions més crues i alhora lúcides sobre la vida que hi ha en el llibre
Amb el tercer toc comença un temps amb nous rituals, en
el qual, a pesar de tot, esperem que la vida ens sorprenga positivament i ens
oferisca moments de felicitat mentre anem fent el darrer tram del camí i el recompte
dels amics absents i els dies que no tornaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada