Feliu Ventura ha comptat amb la col·laboració d’un grup
d’amics, com ara el grup Ovidi 4, Pep Gimeno el Botifarra, Miquel Gil, Sandra
Monfort, Xiomara Abello, Carles Caselles, vocalista del grup Somking Souls, i
el Cor de l’Eliana.
El disc s’obri amb dues cançons amb un títol suggerent: Convocatòria, que fa el cantautor
socarrat aplegant amics i referents, i Adeu,
una cançó emotiva, que sempre aconseguix esborronar-me d’aquell impressionant
disc que fou Música i lletra,
publicat el 2011.
Dins trobem, per una banda, cançons pròpies a les quals
se’ls ha donat una nova volta, com ara la delicatessen
que és Història d’un sofà, que ací
canta amb els integrants del grup Ovidi 4 afegint-li un poema introductori; i alguns
dels gran temes d’altres músics que l’han influït i als quals ret un sentit
homenatge, com ara el xilé Víctor Jara i el seu conegut A desalambrar, el basc Mikel Lamboa i el seu Txoria Txori, la Jota de
Xàtiva que canta amb el cantaor de Xàtiva Pep Gimeno el Botifarra i el
cantant catarrogí Miquel Gil, i una versió de la cançó Van diemen’s land, Prent-ne
fort, de la banda irlandesa U2, que canta amb les veus del Cor de l’Eliana.
Un magnífic treball ple de bones cançons, amb el so fresc
i intens del directe. Hi ha qui, a alguns cantautors en concert, els diu
xarrautors perquè entre cançó i cançó oferixen al públic un petit sermó laic,
en aquest disc no hi ha sermons, només algun vítol a l’amistat, a la música i a
la vida o una sentida deicatòria, i en part això s’agraïx, soc partidari que en
els recitals de cançó i poesia, els poemes i les cançons han de parlar sense
discursos ni aclariments que els facen de crosses.
Feliu Ventura i els seus amics fan una reinterpretació,
plena de complicitats, d’un pomell de cançons ben construïdes i amb un missatge
contundent i ple de lirisme, com ara Et
done una cançó, No sé què sent o Que no s’apague la llum. La veu càlida
del cantautor socarrat es barreja amb la de músics provinents del rock, del
folk, de la música coral o de l’anomenada cançó d’autor, per tal de
redescobrir-nos i fer-nos vibrar de nou amb unes peces que formen part de la
banda sonora de la nostra vida.
