L’aventura literària de Joan Fuster va acompanyada amb el
combat d’un intel·lectual pel redreçament d’un país derrotat, per la dignitat
de la seua literatura, per la creació de ponts entre la tradició i els creadors
del present, i entre els diversos territoris que parlen la mateixa llengua. Tot
en uns anys complicats per a l’activisme cultural i polític, fins i tot per a
l’ús social de la llengua i el conreu d’una literatura en català. Era el temps
de la dictadura feixista del general Franco, i a més hi havia la dificultat
afegida d’un ambient dins del valencianisme cultural caïnita.
Joan Fuster, com a creador, és polièdric. Tenim la seua
vessant de poeta, la d’assagista, la d’estudiós de l’art i de la literatura, la
d’agitador polític i cultural que escriu els seus pamflets, la de dibuixant, la de tertulià, la de lector que opina
sobre les seues lectures...
Per a descobrir o redescobrir la seua obra, l’escriptor
d’Alzira Josep Ballester ens ofereix a Fuster
instantani (Edicions 3i4) la proposta d’un itinerari a seguir, un camí
diàfan a través de la vida i obra de Joan Fuster, tot recolzant-se en fragments
de poemes, proses i fins i tot cartes privades de l’autor i dels seus
corresponsals.
La proposta de Ballester és intel·ligent i reflexiva. Ens
oferix, sense embafar, les dades, les situa en un temps i en una societat, i ho
fa amb cura, evitant l’hagiografia, no fer-ho seria com trair Fuster.
Estructura amb capítols de diversa extensió les etapes, els interessos i les
relacions que manté amb altres intel·lectuals, com ara José Albi, Josep Pla,
Xavier Casp o Carles Riba.
La mirada de Josep Ballester és la d’un estudiós que
coneix i ha escrit diversos volums sobre l’època, el protagonista i alguns dels
personatges que apareixen en el llibre, però també és la mirada d’un escriptor
que sap de les dificultats de viure, escriure i editar en llengua catalana al
País Valencià, que ha conegut Joan Fuster i ha compartit amb ell, a pesar de la
distància generacional, converses i inquietuds. Josep Ballester no és un guia
qualsevol, és un assagista que fila prim.
Fuster
instantani és
a més un llibre d’una gran amenitat, Ballester es fa de llegir. Escriu amb
ofici, amb una prosa bella i eficaç. Quan el lector arriba al final de
l’itinerari té la sensació no sols de tindre clares les fites referencials de
l’obra i la vida del pensador de Sueca, sinó també sobre el moviment cultural i
literari del País Valencià d’aleshores i quina era la relació d’aquest i el
nostre protagonista amb la resta dels Països Catalans i fins i tot amb els
intel·lectuals de l’exili.
La lectura d’aquest assaig ens deixa una cosa molt clara:
Joan Fuster no és arqueologia literària, com poden ser altres intel·lectuals de
l’època, les seues reflexions i els seus plantejaments no han caducat,
continuen igual de vigents que quan es van escriure.
