dissabte, 21 de febrer del 2009

DAVID MIRA I EL DESERT DE LA PARAULA

David Mira i Gramage (Ontinyent, 1955) ha estat, utilitzant la definició que Joan Fuster va fer servir per a definir Bausset, un home subterrani, un agitador cultural de primer ordre i un creador literari conegut i reconegut en la seua comarca, la Vall d’Albaida, i desconegut en la resta de l’àmbit lingüístic. Un home honest, preocupat pel futur de la llengua, la cultura i el patrimoni natural del nostre país.
Ha fet ràdio, ha col·laborat en setmanaris d’àmbit comarcal i nacional, ha estat membre del consell de redacció de revistes literàries, ha publicat llibres de poesia i de narrativa, amb alguns dels quals ha obtingut premis com ara el que convoca l’Ajuntament de Benissa. En definitiva, la seua tasca ha estat fidel a uns objectius marcats per les seues idees valencianistes i de progrés.
La seua obra literària la formen els següents llibres de poesia: Lletres de viatge (1982), Quadern de combat (1984), On comença la vall (1990) i Reflexions compartides (1994), així com els llibres de narrativa Miratges (1995) i Temps cremat (2002).
A Ontinyent, la seua ciutat, des de fa uns anys al casal Jaume I funciona la tertúlia literària El desert de la paraula, per la qual han passat autors com ara Salvador Jàfer, Josep Lluís Roig, Lluís Roda i jo mateix. Una tertúlia conformada en part pels escriptors Sergi Torró, Pep Alfonso, Josep Àngel Revert i Vicent X. Vila i en part per músics com ara Jesús Barranco i Marc Pérez. Aquesta gent, entre agost i novembre de l’any 2006, va decidir retre-li un homenatge al poeta David Mira i Gramage, i ho van fer de la millor manera, a través de la música i de la paraula. El fruit fou un cedé de cançons, música i poesia que porta com a títol El pèndol i la terra. Un treball del tot recomanable amb textos de David Mira i músiques d’arrel popular, de composició pròpia i de músics i cantautors reconeguts com ara Dizzy Gillespie, Josep Melcior Gomis, Raimon i Ovidi Montllor. Un disc que demana desconnectar de la rutina i parar l’orella per a gaudir del ritme i de la intensitat de la música, però sobretot de la lírica d’aquest poeta subterrani.

2 comentaris:

Volem reprendre el bon costum de fer tertúlia ha dit...

El David és un gran poeta que morirà en l'oblit del pati d'una casa valenciana. Si no li fiquem remei clar.

Podeu escoltar el CD, i el segon CD que està preparant la Gent del Desert, al myspace: http://www.myspace.com/gentdeldesert.

Manel a vorer si us tenim, a tu i al Vicent Penya, a la Tertúlis del Desert de la Paraula.

http://alonsocatala.blogspot.com/ ha dit...

A finals d'any trauré un nou llibre de poesia a l'editorial Aguaclara.
Si voleu fem una presentació allí del llibre.