Besarabia és una regió del sud-est de
l’Europa oriental la major part de la qual pertany actualment a l’Estat de
Moldàvia i una part a Ucraïna. Però Besarabia també és el nom d’una banda que
des de València ens invita a fer un viatge musical des de les costes orientals
de la Mediterrània fins a les occidentals, des dels Carpats i els Balcans fins
a les ribes dels rius Xúquer i Ebre.
Ritmes,
trenes i gats
és el primer llarga durada que han enregistrat després d’haver participat en
desenes de festivals on se’ls ha reconegut per la intensitat evocativa i
suggerent dels seus directes.
El trio està format per dos
valencians, Jaume Pallardó i Eva Maria Domingo, i per la londinenca Heidi
Erbrich, cadascun dels quals prové d’experiències musicals diverses que van des
del folk-funk, el rock, el jazz fins els ritmes jamaicans, i a més a més Eva
Maria Domingo combina la seua vessant musical amb la d’actriu.
Ritmes,
trenes i gats
ha estat enregistrat a Loopers estudis de Totana i mesclat a Primavera a
l’Atlas de Múrcia. La producció ha estat a càrrec de la mateixa banda, però de
les mescles s’ha encarregat Constantino López, un músic murcià que ha format
part de bandes com ara els prestigiosos L’Ham de Foc.
Aquest primer treball discogràfic de
Besarabia conté tretze temes, quatre dels quals de composició pròpia i la resta
balls tradicionals dels Balcans, concretament de Bulgària i de Sèrbia, així com
melodies Klezmer (per als no iniciats, la música dels jueus asquenasites de
l’Europa oriental) i tonades otomanes del Caucàs.
El disc és intens i divers, i fa de la
multiculturalitat i del multilingüisme bandera, com a mostra el títol,
dissenyat de tal manera que es pot llegir en tres idiomes diferents: valencià,
castellà i anglés, així com les lletres, que hi apareixen reproduïdes en
aquestes tres llengües.
D’entre les quatre composicions
pròpies destaca Cau la mà, la lletra
de la qual és d’Eva Maria Domingo i la música del grup. Es tracta d’una cançó
amb una gran càrrega lírica, escrita i interpretada amb una gran sensibilitat. Cau la mà la dediquen a les persones
refugiades amb l’esperança d’un futur en pau, llibertat i prosperitat. Un clam
contra la insolidaritat, un plany de dolor davant de tanta ignomínia, “Tots som
refugiats/ veles esteses front del mar/ vaixells errants a la deriva,/ ofegats
de mesquinesa”.
Ritmes,
trenes i gats
és un d’aquests treballs que no ens deixarà indiferents, ric en sonoritats, amb
cançons magníficament interpretades, que ens transporten a l’altra riba de la
Mediterrània i més enllà. Una invitació suggerent al ball, però també al somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada