TIENES SED

Tengo sed y mi rostro en tus manos

espera el cántaro del agua fresca.

JOAN-BAUTISTA CAMPOS

IV

Tienes sed, amigo, una terrible sed

que ha convertido en un erial tu garganta.

Tienes un deseo inmenso de agua fresca, cristalina,

que venga a apaciguar con urgencia

el ardor que te ha convertido en pasas los vocablos.

Tienes sed, amigo, y ella es el cántaro preciado,

de su boca brotan besos y palabras líquidas

que vienen a saciar una necesidad inmensa de afecto.

Tienes sed y ella es un manantial,

un lago donde el deseo se diluye con el amor.

 Poema del libro Quadern per a Joan de Manel Alonso i Català (Editorial Neopàtria, Alzira, 2019). Traducción al castellano del propio autor.

LA TAVERNA DEL NEGRE

El segle xix és, sense cap mena de dubte, la centúria en què s’inicien les grans revolucions socials, econòmiques, culturals, industrials i tecnològiques que d’una manera radical han canviat el món. Els canvis, però, no es van produir sense entrebancs i resistències, els costums, però sobretot els interessos creats i la por de certs estaments a perdre el poder, feren col·lisionar d’una manera brutal diverses concepcions de com havia de ser l’organització i el funcionament de la societat humana.

Hi ha paraules, com ara comerç, que poden ser sinònimes de motor de riquesa, de qualitat de vida i de progrés, però que si no van acompanyades d’altres com ara ètica, honradesa o justícia, poden convertir-se en fonaments de la tirania. Sovint els grans canvis els protagonitzen individus que es planten i diuen no als beneficis personals i econòmics a qualsevol preu.

L’escriptor de Gata de Gorgos Jesús Moncho situa la seua darrera novel·la, La taverna del negre (Bromera 2019, Premi Isabel de Villena de la ciutat de València), en el segle xix en una població de tradició marinera i comercial de les comarques del sud del País Valencià.

Don Gaspar Galiana de Serafina, propietari d’una empresa de comerç, per a eixir d’un mal moment econòmic provocat, entre altres coses, per la falta de liquiditat financera, nolieja una goleta, la Santa Marta, per a dur mercaderies a l’Havana. Però la goleta es desvia de la seua ruta cap a les Antilles i es dirigix a les costes d’Àfrica, per a recollir un grup d’esclaus negres amb els quals traficar. El comerç amb humans s’ha abolit i és perseguit encara que l’esclavitud és permesa encara en alguns llocs.

Jesús Moncho fa girar el relat al voltant de dos personatges protagonistes, Andreu Faraig, fill de pescadors pobres, que és enviat amb la Santa Marta a Cuba com a delegat de la Casa Galiana, i Elionor, la filla de l’amo, una dona intel·ligent i valenta que no vol servir com a moneda de canvi en un matrimoni concertat pel seu pare per a salvar de la crisi l’empresa. Andreu i Elionor estan enamorats i el seu amor, a pesar de les diferències socials i l’educació, és un sentiment d’una solidesa que la distància i les circumstàncies de cadascun posaran a prova.

La taverna del negre és la història de dos rebels que s’enfrontaran a situacions complicades, quan no brutals, per tal de mantindre intacta la seua llibertat, les seues conviccions i els seus sentiments. Una relat on una vegada més es posa a prova la capacitat de resistència i de lluita de l’ésser humà contra l’adversitat i la injustícia.

LA PLATJA DE CAMUS

La platja de Camus (Edicions del Bullent), de l’escriptora de Pego (Marina Alta) Elvira Cambrils, és una novel·la d’una extensió notable en la qual els diversos personatges protagonistes prenen la paraula per a narrar-nos el present i el passat d’uns fets que acabaran convergint en una nit de sant Joan durant un concert de rock.

Al llarg de tota la novel·la trobarem l’ombra de l’escriptor i filòsof nascut a Mondovi –Algèria– Albert Camus. Elvira Cambrils no sols l’empra com un personatge i com a referent vital per a Daniel, un dels quatre protagonistes junt a la seua dona Reme, el seu fill Toni-Lluís i la guionista de cinema Sílvia, sinó que els seus escrits li han inspirat alguns dels passatge del llibres i l’han ajudada a entendre una realitat social complexa com fou la de l’Algèria colonial.

El llibre se situa en diferents etapes temporals, en una ens parla de Daniel i la seua família i, a través d’ells, del dolor de l’exili que patiren un gran nombre de valencians després de la guerra civil, de l’emigració a Europa o al nord d’Àfrica, de les injustícies provocades des del poder colonial i de les desigualtats socials entre individus d’ascendència europea, àrabs i berbers.

També ens parla des del present i des del passat de l’amor, de l’engany i del desengany, de la recerca individual de la felicitat, de la necessitat de saber la veritat d’uns fets allunyats en el temps i en l’espai que afecten en l’actualitat les vides dels fills i els nets d’aquells que els varen viure.

Trobem diversos escenaris, Algèria, la seua capital i la regió que l’envolta, així com algunes de les seues platges on Daniel va trobar un gran amor, Thérèse. També la ciutat de València, els seus carrers, les seues places, els seus jardins; algunes ciutats del sud de França, Narbona, Perpinyà i, en menor mesura, alguns dels pobles de la Marina d’on són originàries les famílies dels personatges.

Hi ha també la indignació i la denúncia de la corrupció vinculada al sector de la construcció que es va apoderar dels ressorts del poder polític i financer de la societat valenciana.

Hi ha l’ànsia de llibertat, d’amor així com la necessitat de viure la vida amb grans dosis de joia i felicitat.

La platja de Camus és una novel·la on la seua autora recupera la història d’un bon nombre de valencians que van decidir començar de nou, en un moment o altre del segle xx, en una altra riba de la mar Mediterrània i que després d’haver-se construït un futur acabaren com a moneda de canvi en una guerra d’alliberament nacional que els expulsà d’una manera tràgica del que consideraven ja el seu país.

Elvira Cambrils ha fet una aposta arriscada i n’ha tret bons guanys. I ho ha aconseguit gràcies a la seua capacitat de treball, al seu domini de l’ofici de narradora que fa que mantinga el control constant sobre la tensió narrativa, la fluïdesa de la seua prosa i l’amenitat de cada escena. A més, sap construir personatges sòlids i versemblants amb un passat ocult que els dota d’un carisma especial.

Una novel·la a tindre en compte a l’hora de triar les nostres pròximes lectures.

SAL NEGRA

L’editorial de la comarca de la Safor Edicions del Sud ens oferix, en la seua col·lecció Paraules en silenci, el primer llibre de poesia del vinarossenc Manel Vallés i Arín, Sal negra.

Es tracta d’una col·lecció de cinquanta-cinc poemes inscrits en el realisme intimista on la intensitat lírica l’aporten majoritàriament vint-i-huit haikus. Uns haikus que venen a donar cohesió al llibre que conté a més vint-i-set poemes de vers lliure de temàtica diversa.

En Sal negra trobem poemes amb alguna crítica social o política, altres que ens detallen moments de la vida quotidiana de l’autor, poesia de l’experiència amb notes marcadament biogràfiques, així com la recreació d’instants que l’han colpit o de personatges que ha odiat o ha estimat intensament: «Encantadora, seductora, / xantatgista emocional, / controladora, manipuladora, / psicòpata de manual».

Poesia de línia clara, amb alguns moments transversals, vull dir on l’autor salta la frontera entre gèneres i ens brinda en forma de poema un microrelat, Àngel de la guarda.

Cada poema naix d’una necessitat vital de l’autor, la d’expiar un dolor, un greuge, la d’evocar un instant, un amic desaparegut, la de plasmar un paisatge per tal de preservar-lo entre les estrofes d’un poema de l’ànsia especulativa dels depredadors del ciment. O de denunciar el canvi climàtic, l’excés de burocràcia, l’alineació digital i el control que des de les xarxes exercix el poder sobre la ciutadania.

Hi ha en els poemes de Manel Vallés i Arín ironia i fins i tot sarcasme: «És que no llegeixen poesia / els nostres il·lustres magistrats?». També hi trobem grans dosis de tendresa, d’amor a la vida i de desencontres. Un desencontre bellíssimament descrit amb un gran estalvi de recursos estilístics en el poema Aquell dia.

Sal negra és un llibre honest, directe, amb una poesia senzilla que defuig deliberadament l’hermetisme, la pirotècnia verbal. Un llibre que naix d’una necessitat de comunicació. Vallés deixa oberta la porta de bat a bat perquè qualsevol lector s’aproxime i entre fins a la cuina del poema, on ell l’espera recomptant els grans d’un grapat de sal negra que té damunt la taula.