L’editorial de la comarca de la Safor
Edicions del Sud ens oferix, en la seua col·lecció Paraules en silenci, el primer llibre de poesia del vinarossenc
Manel Vallés i Arín, Sal negra.
Es tracta d’una col·lecció de
cinquanta-cinc poemes inscrits en el realisme intimista on la intensitat lírica
l’aporten majoritàriament vint-i-huit haikus. Uns haikus que venen a donar
cohesió al llibre que conté a més vint-i-set poemes de vers lliure de temàtica
diversa.
En Sal
negra trobem poemes amb alguna crítica social o política, altres que ens
detallen moments de la vida quotidiana de l’autor, poesia de l’experiència amb
notes marcadament biogràfiques, així com la recreació d’instants que l’han
colpit o de personatges que ha odiat o ha estimat intensament: «Encantadora,
seductora, / xantatgista emocional, / controladora, manipuladora, / psicòpata
de manual».
Poesia de línia clara, amb alguns
moments transversals, vull dir on l’autor salta la frontera entre gèneres i ens
brinda en forma de poema un microrelat, Àngel
de la guarda.
Cada poema naix d’una necessitat vital
de l’autor, la d’expiar un dolor, un greuge, la d’evocar un instant, un amic
desaparegut, la de plasmar un paisatge per tal de preservar-lo entre les
estrofes d’un poema de l’ànsia especulativa dels depredadors del ciment. O de
denunciar el canvi climàtic, l’excés de burocràcia, l’alineació digital i el
control que des de les xarxes exercix el poder sobre la ciutadania.
Hi ha en els poemes de Manel Vallés i
Arín ironia i fins i tot sarcasme: «És que no llegeixen poesia / els nostres
il·lustres magistrats?». També hi trobem grans dosis de tendresa, d’amor a la
vida i de desencontres. Un desencontre bellíssimament descrit amb un gran
estalvi de recursos estilístics en el poema Aquell
dia.
Sal
negra és un
llibre honest, directe, amb una poesia senzilla que defuig deliberadament
l’hermetisme, la pirotècnia verbal. Un llibre que naix d’una necessitat de
comunicació. Vallés deixa oberta la porta de bat a bat perquè qualsevol lector
s’aproxime i entre fins a la cuina del poema, on ell l’espera recomptant els
grans d’un grapat de sal negra que té damunt la taula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada