Deliri és el nou projecte musical
d’un dels joves músics valencians més prolífics i actius, Eduard Banyuls. Un
quartet clàssic format per baix, guitarra elèctrica, guitarra acústica i
bateria, amb un so fresc i carregat de bones vibracions.
Ara acaben d’enregistrar a Atomic
Studio el seu primer treball discogràfic, Vius
per contar-ho (Mésdemil, 2016), produït pel grup i per Mark Dasousa, qui
s’ha encarregat també de la mescla i masterització.
La música és del mateix Banyuls,
que ha comptat amb la col·laboració de la resta d’integrants del grup i les
lletres les signa també ell, excepte Contra
les cordes i Pacte contra el silenci,
que són de Voro Golfe, i La nit sencera,
en la qual Banyuls ha compartit autoria amb Vanessa Navarrete.
En la part central del disc trobem
una versió bastant fidel del clàssic dels Manel Ai, Dolors.
Vius per contar-ho,
un títol molt garciamarquià, ha comptat amb un bon grapat de col·laboradors, el
mateix Dasousa que junt amb Joan Marc Pellicer s’han encarregat dels teclats;
Àlex Martínez, del grup Tardor, que ha posat veus al tema Pacte de silenci; Jordi Silvestre, del grup Kaoba, però també
acompanyant habitual de cantautors com ara Carles Pastor i Òscar Briz, que s’ha
encarregat del violí en Acabaràs
podrint-te, tema on també ha col·laborat tocant el banjo Mauricio, del grup
Sonlosgrillos.
Deliri, d’una manera fresca i
descarada, practica una barreja sonora de country, folk nord-americà, rock and
roll i pop. Tenen un so diàfan, directe, amb influències diverses, mitjançant el
qual aconseguixen fer-nos viatjar a través de la història de la música popular.
Deu cançons pròpies ben construïdes i atractives que podrien funcionar totes
com la cara A d’un single.
Eduard Banyuls, que en certs
temes ens ha fet pensar en Buddy Hollie, té un do a l’hora d’escriure cançons aparentment senzilles però que tenen la gràcia d’atrapar a la primera aquell
que les escolta, siga de la generació que siga. Cançons que ens parlen d’amor,
algunes amb una forta càrrega emotiva i fins i tot enyoradissa, com ara Fa dos anys, i altres més alegres que
ens conviden al ball i a la diversió. La majoria recullen l’experiència vital
de l’autor, d’ací el títol triat per al treball, com ara Ens fem grans, un cant per a una generació de joves que han viscut
amb normalitat allò de viure en valencià.
Vius per contar-ho és
un treball que en qualsevol altre indret podria encapçalar les llistes d’èxit i
ser programat constantment en els programes de ràdio i televisió. Per
desgràcia, som al País Valencià i no tindrà eixa sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada