divendres, 1 de setembre de 2017

TERRA D'AIGUA


Si fer una primera edició d’un llibre de poesia en valencià és econòmicament arriscat, reeditar-lo vint-i-quatre anys després és tota una proesa empresarial. Però si aquest llibre, Terra d’aigua (El Petit Editor, 2017), en el seu moment va ser reconegut amb el Premi Ausiàs March, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Crítica Serra d’Or, la nova edició hauria de considerar-se tot un esdeveniment literari.
Si a més alguns dels poemes que conté al llarg dels anys cantautors com ara Josep Alemany i Miquel Gil els han convertit en esplèndides cançons, doncs la fita hauria d’assolir nivells de festa cultural.
L’editor, David Vidal, ha volgut anar més enllà i ha fet acompanyar els poemes de Ramon Guillem (Catarroja, 1959) amb la reproducció d’un grapat de pintures sobre paper de l’artista plàstic Juan Olivares (Catarroja, 1973), un pintor de reconegut prestigi internacional hereu en part de l’expressionisme abstracte.
La nova edició de Terra d’aigua la prologa el poeta i professor de literatura de la ciutat de Lleida Jaume Pont, el qual reflexiona extensament i intensament sobre la poètica de Ramon Guillem amb una crítica tremendament lúcida sobre el que fou el quart llibre que va editar el poeta catarrogí després del primerenc D’on gran desig s’engendra i dels magnífics L’hivern remot i Les ombres seduïdes. Jaume Pont diu, entre altres coses: «La veu poètica de Terra d’aigua viu esmicolada, torturada pel fet de saber-se part d’una tragèdia en què el somni resta condemnat a l’exili constant».


És cert, el que diu Pont, la tragèdia de la que parla Guillem la causen l’anhel, el desig de bellesa i el dolor i el desassossec que a l’autor li produïxen les mancances i els límits del llenguatge.
El títol del llibre, que alguns podrien considerar un oxímoron, a mi em fa pensar en el paisatge més pròxim a l’autor, l’Albufera i les marjals que l’envolten. Una espai on l’aigua i la terra es barregen per a conformar una geografia ubèrrima d’on Guillem ha anat xuplant un gran nombre de les imatges que apareixen en els seus llibres.
Terra d’aigua està conformat per un únic bloc de vint-i-huit poemes de vers lliure d’entre set i trenta versos, amb una interessant i treballada imagineria poètica. Hi ha una gran preocupació pel llenguatge en tot el volum, també una certa malenconia que embolcalla cadascun dels poemes, així com un gran desig per alliberar-se.
Terra d’aigua és un d’aquests llibres que tots aquells que estimen la poesia haurien de tindre en els prestatges de les seues biblioteques. Llegir-lo és un goig per als sentits.


Cap comentari: