Cinc anys després
del seu darrer treball discogràfic, Segona
mà (Mésdemil, 2016), el cantautor de la ciutat de València Tomàs de los
Santos ens oferix el seu tercer disc. Recordem que el primer fou Dones i dons (Mésdemil, 2014), on feia
duet amb Borja Penalba, un treball reconegut per la crítica amb el IX Premi
Ovidi Montllor al Millor Disc de Cançó d’Autor.
Alguns situen
Tomàs de los Santos en l’ampli marge que hi ha entre Víctor Jara i John Lennon,
pel seu compromís amb la justícia social, la defensa de les llibertats
individuals i col·lectives, el feminisme, la memòria històrica...
Segona mà incloïa, entre altres, el poema convertit en cançó Lletra a Dolors del poeta de Roda de Ter
Miquel Martí i Pol, amb rapsòdia de l’actriu Sílvia Bel, que avançava d’alguna
manera el que seria el seu tercer treball. És cert que Tomàs de los Santos ha
musicat en els seus discs, amb magnífics resultats, diversos poetes com ara
Vicent Andrés Estellés, però aquest últim li l’ha dedicat sencer a un únic
poeta, Joan Salvat-Papasseit, i a un dels seus millors llibres, El poema de la rosa als llavis (1923),
títol que també és el del disc i que ha editat Bureo músiques.
La rapsòdia en
aquesta ocasió ha estat a càrrec de l’actriu Elsa Tronchoni.
El poema de la rosa als llavis és un llibre amb una gran càrrega de
sensualitat i amb tocs de romanticisme i de l’avantguarda del moment en què va
ser creat. Una obra que conté alguns cal·ligrames i un desig immens de vida,
d’aventura, d’estima i tendresa. No tinc cap dubte que Salvat-Papasseit és un
clàssic del segle xx, que ha
enamorat no sols els lectors de diverses generacions, sinó també cantautors de
la talla de Joan Manuel Serrat i Ovidi Montllor.
Tomàs de los
Santos s’ha encarregat de la composició musical i no té res a envejar-li a la
d’altres músics que l’han precedit. La seua veu, càlida, va canviant fins a
fer-se més intensa, a voltes electritzant, segons li ho reclamen el ritme i la
melodia de la cançó, jugant amb la sensualitat de la veu d’Elsa Tronchoni, que
interpreta els poemes amb passió ben mesurada i plena de matisos.
Els arranjaments
musicals, la producció i les mescles són de Pau Romero, un col·laborador
imprescindible en aquest disc, ja que a més s’ha encarregat de tocar la
guitarra elèctrica, l’acústica, la de dotze cordes, el baix, la weissenhorn i
un llarg etcètera, un vertader home orquestra.
El disc és d’una
gran riquesa sonora, amb diversos canvis de registres que en alguns moments
l’acosten al pop i al rock, sense deixar de banda el segell personal que posa
en cada interpretació el nostre cantautor.
Tomàs de los
Santos tracta amb un gran respecte els poemes de Salvat-Papasseit, realça la
seua força, la seua tendresa i el seu esperit amb uns duets encertadíssims de
cançó i rapsòdia.
Un disc del qual
pense que esdevindrà un clàssic de la nostra música popular.
