Un dels diversos efectes col·laterals
que lapandèmia del covid-19 ha tingut, dels qual els diaris a penes han
parlat, ha estat la gran quantitat d’obres literàries que s’han escrit durant
el mesos d’obligada reclusió. Alguns d’aquests treballs tenen com a font
d’inspiració la mateixa pandèmia i en altres és un dels pilars sobre els quals,
d’una manera o altra, se sustenta el relat. Els certàmens literaris en van
plens i les editorials tenen sobre la taula desenes d’originals, no sols de
contes i de novel·la, sinó també de poesia sobre la temàtica. Alguns d’aquests
originals comencen a veure la llum, altres restaran durant anys en el calaix
digital dels autors i autores.
Un dels escriptors que no ha pogut
resistir-se a la gran aturada de l’any 2020 decretada pel govern de Pedro
Sánchez ha estat Manel Hurtado Juan.
El novel·lista de Bonrepòs i Mirambell
(l’Horta Nord) acaba de presentar en societat la seua tercera novel·la amb un
títol molt poètic: Clepsidra
(Editorial Neopàtria, 2021). Un títol que a mi m’ha recordat el llibre de
poesia de Vicent Alonso de l’any 1986: Ritme
de Clepsidra (Editorial 3i4), ja que allò que es trenca en la novel·la
d’Hurtado no és sinó el ritme de la caiguda de l’aigua en un dels dos
recipients de la clepsidra, tot provocant un estrany i complex efecte temporal
durant el qual Manel Hurtado situa l’acció del relat.
El protagonista és un jove de setze
anys d’un poble de la comarca de l’Horta de València, Colau, que ens narra en
primera persona un accident que patix en xocar de cap amb un camioner de
Mazarrón (Múrcia), Belisario, el qual li provoca un estat de coma.
L’esperit de Colau entra en el cos de
Belisario, i aquest desperta del seu
coma.
La novel·la ens parla de la descoberta
de l’altre en diversos sentits. L’adult, els seus problemes, les seues
complicades relacions familiars i matrimonials, la maduresa, la lenta
decadència del cos, l’autodestrucció i el dolor intens que provoca la pèrdua.
Però també des d’un vessant cultural, el d’aquells altres ciutadans amb els quals
compartim estat, el ciutadà monolingüe poc amic de la diversitat.
Està escrita amb un punt d’humor, a
pesar dels diversos drames als quals assistim. Amb un llenguatge àgil que
l’acosta a la narrativa per a joves i amb clares influències cinematogràfiques.
És entretinguda. Compta amb una gran càrrega humana, i Hurtado, a més, ha sabut
donar-li versemblança tot i la situació acientífica que ens proposa, un viatge
extracorporal des de l’adolescència a la maduresa d’anada i tornada.
Mentrestant, el temps s’ha aturat esperant que algú recomponga amb saviesa i paciència els recipients de la clepsidra i aquesta, amb el seu ritme constant i compassat, recupere el pas de les hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada