El 1651, als
seixanta anys, el pintor xativí Josep Ribera es prepara per a dictar la seua
biografia. Ribera, conegut amb el sobrenom d’Spagnoletto, pel seu lloc d’origen
i la seua baixa estatura, és considerat un dels grans pintors barrocs de la
primera part del segle xvii.
Encara que vell i amb la mirada cansada, continua amb el cap clar i amb la
memòria viva, la d’un individu que ha observat atentament la naturalesa humana
i ha estat testimoni privilegiat del temps en què viu.
L’escriptor d’Alginet
Josep Lozano, en la seua darrera novel·la, Spagnoletto
(Editorial Afers), deixa la veu narrativa a Josep Ribera, qui marca l’oralitat
del relat i, d’una manera simbòlica, pren el paper d’aquell que comença a
transcriure les memòries del pintor.
La vida de Ribera
és un llarg viatge que el portarà des de la seua Xàtiva natal fins a la ciutat
de Nàpols, passant per València, Parma, Roma. Des del taller de sabates del seu
pare fins a les corts de cardenals o virreis.
La península
itàlica és en el segle xvii el
centre espiritual del catolicisme, però també el centre cultural d’Europa. És
un territori cobejat per les grans potències europees d’aleshores, l’imperi
dels Habsburg i l’imperi dels Borbons.
Ribera ens parla
en primera persona dels seus primers passos com a dibuixant i pintor a Xàtiva,
quan era un infant, i del seu pas per l’obrador del pintor Joan Ribalta a
València. El seu viatge a Itàlia, la fam que allí patix, la descoberta del
sexe, els primers contactes que fa, alguns profitosos i altres penosos, que el
podrien haver convertit en víctima d’un pederasta. També dels seus primers
èxits o de l’assetjament al qual el sotmeten altres pintors envejosos del seu
talent. Del seu pas per Roma, la seua anada a Nàpols on troba definitivament el
seu lloc al món.
Tota aquesta
informació biogràfica és present i és narrada amb un llenguatge cuidat, àgil i
transparent, però Lozano no es conforma amb una simple biografia. A través de
Ribera, ens parla de pintura, de la pròpia però també de la d’altres, com ara
Caravaggio, Rubens o Velázquez. De la relació dels artistes amb els compradors
de les seues obres, ja siguen ordes religiosos, aristòcrates, comerciants
enriquits o ambaixadors de reis que han viatjat fins a Itàlia a comprar obra
per a les col·leccions reials.
En parla de la
geopolítica del moment, de revoltes socials, dels moviments de les classes
altes sobre el tauler del poder. D’episodis traumàtics com l’espantosa erupció
del Vesuvi l’any 1631.
Ribera dicta a
l’escrivà el retrat d’un temps convuls, d’una passió compartida per la llum i
la bellesa. Josep Ribera és un pintor que és un gran dibuixant, un poeta del
color, un home que observa amb molta atenció el seu entorn: els seus quadres
tracten sovint de temes religiosos o mitològics, però els models els troba a
places i carrers, en tavernes i mercats.
Un llibre intens i
a un mateix temps d’una gran amenitat.
