Enric Iborra, un
dels assagistes i crítics literaris més perseverants i intel·ligents que ha
donat la ciutat de València, ens oferix aquest 2026, dins de l’editorial Afers,
un nou llibre: La vida somnàmbula. Un
dietari que recull anotacions d’extensió diversa que tenen, totes elles, un
nexe en comú: la literatura.
Al llarg de més de
dues-centes pàgines, Iborra reflexiona sobre diverses qüestions vinculades
estretament amb la creació, com ara el manteniment en la memòria col·lectiva de
certs llibres o l’oblit més cru per a una gran part de la producció literària.
Escriu també sobre el context social en el qual naixen algunes de les veus que
han deixat una profunda petjada en la història, com ara el cas de William
Shakespeare. La complicada i, per què no dir-ho, tortuosa relació que han
mantingut des de la Il·lustració la creació i la crítica. Aquesta darrera, des
del meu humil punt de vista, és també una forma de creació literària que
s’hauria de fiscalitzar, ja que la crítica pot patir les fílies i les fòbies
personals i també socials que són producte del seu temps. L’objectivitat és un
objectiu impossible d’assolir, a pesar de tots els esforços emprats.
Enric Iborra
reflexiona així mateix sobre els diversos factors que fan destacar un llibre
sobre la resta. Sobre la precisió, claredat i correcció que s’ha de mantindre a
l’hora d’escriure.
Dedica un apartat
especial a l’escriptor francés Gustave Flaubert, considerat el màxim exponent
del realisme literari. Ens parla d’alguns passatges de la seua vida, i de la
correspondència que va mantindre amb una de les seues amants mentre escrivia Madame Bovary. Del filòsof, periodista i
teòric marxista Antonio Gramsci, del seu pas per les presons del règim feixista
de Benito Mussolini, del seu pensament i les seues reflexions, que van influir
d’allò més en la intel·lectualitat de les esquerres europees del segle xx. Del reconegut i respectat crític
literari de Nova York Lionel Trilling, i la seua obsessió de ser novel·lista
que a la fi prengué cos amb la publicació de la seua única novel·la: The Middle of the Journey. De Josep Pla
i el Quadern gris, del filòsof i
escriptor francés Michel de Montaigne, creador del gènere de l’assaig, de
l’escriptor, també francés, Stendhal, de Josep Pla, de Joan Fuster i de Josep
Iborra, referents indiscutibles en la seua formació acadèmica i humana.
La vida somnàmbula és un llibre d’una gran intensitat
literària, escrit amb un llenguatge clar, senzill i amb una clara voluntat de
l’autor de fer-se llegir.
Un llibre que alhora
és l’autoretrat d’un ciutadà valencià atípic, allunyat de tots els tòpics que
ens han carregat a les esquenes; allunyat de la visceralitat explosiva, de la
sornegueria caricaturesca, de la superficialitat colorista. Un lector ben
informat. Un intel·lectual rigorós que treballa per una societat més culta i
més lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada