dimecres, 16 de gener del 2013

‘MANUAL D'ESCRIPTURA CREATIVA’, DE PASQUAL MAS



Em considere un lector dels que se’n diuen voraços a qui li ha costat molt aprendre a discriminar d’una manera positiva els textos on ha d’invertir el seu temps i la salut dels seus ulls. Tinc una passió malaltissa, antinatural, per les lletres, estiguen impreses en el format que estiguen. Però, com que tot en aquesta vida té una excepció, potser aquella que ens confirma la regla, no puc suportar els manuals, això és quasi una dèria patològica, la prosa que empren m’esmussa i encara que el seu autor busque ser directe amb mi, carregat de prejuís en contra, em costa passar de les primeres frases. Sovint he aprés a fer les coses sense la seua ajuda. Els manuals no tenen reservat cap espai en la meua biblioteca.
Ara l’amic i escriptor Pasqual Mas, amb qui he compartit taula, converses i lectures, acaba de publicar un manual, Manual d’escriptura creativa (Editorial Germania. Alzria, 2012), i els he de confessar que en tindre’l en les mans vaig preguntar-me si Pasqual no podia haver tingut una pitjor ocurrència que la de perdre el temps redactant un manual.
Com que és amic, em va saber mal arraconar el llibre o desfer-me’n, tal com he fet amb tants altres volums d’aquestes característiques. Així que, una vesprada avorrida, em vaig seure amb ell i em vaig disposar a llegir-lo.
La sorpresa va ser majúscula perquè, d’entrada, vaig ensopegar amb una prosa amena, clara, concisa, que des del primer moment t’atrapa, després amb un autor amb les idees molt clares i que sabia explicar-se amb claredat.
Pasqual Mas, més que un manual o amb l’excusa del manual, ha escrit un estudi, o un assaig que ens parla de i sobre la creació literària. Un recull de textos que naixen de l’experiència en diversos camps de l’autor: el de la docència com a professor de llengua i literatura, el de la crítica literària, el d’escriptor amb una obra sòlida i extensa, i, com no, el de lector perspicaç i alhora apassionat.
Pasqual Mas, amb un esquema molt clar del que ha de ser un manual de creació literària (no debades n’impartix classes en un taller de la Universitat Jaume I de Castelló), situa el lector en el quilòmetre zero de la pàgina en blanc i l’acompanya tot il·lustrant-lo amb multitud d’exemples sobre el procés creatiu.
Si m’ho permeten, recomanaria la lectura d’aquest manual també a la gent que no té cap pretensió d’exercir de lletraferit i es troba a gust amb el seu paper de lectora, ja que de la mà de Pasqual Mas aprendrà a traure-li més suc a les seues lectures, aprendrà a tindre una visió més conscient, més crítica del text amb el qual s’enfronta i de segur que en gaudirà més en conéixer millor com s’estructuren els textos literaris.
Personalment, amb aquest manual he aconseguit fer l’excepció que confirmava la meu regla de lector voraç i l’he gaudit d’allò més.