Fent recompte sil·làbic de l’estiu he vist que em
falten les tòniques que tanquen cada vers. Al bell mig d’una cesura he trobat
asseguts Joan Femenia i Francesc Mompó fotent-se uns gintònics i l’ombra de la
sospita ha caigut sobre ells. Vicent Penya, que no beu, ha vist que a la
darrera nit de la canícula em grinyola una rima. He desfet i he tornat a fer
tota una estrofa, després me n'anat a pixar i en tornar he trobat Carles Pastor
que se'n duia atrapat en la teranyina d’un pentagrama tot l’estiu, tot el poema.
Li he pregat que me’l torne i ho ha fet en forma de cançó. Ara balle
abraçat a una metàfora que em proposa fugir aquesta nit al país dels sonets
sonats on Joan Carles Martí Casanova guarda la llengua de les tempestes de la
mar i Pere Bessó fa de torsimany de la poesia romanesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada