Si en la seua anterior novel·la, Temps de llum (Columna edicions, 2016), Sílvia Tarragó ens oferia
una història que abastava quatre dècades de la segona meitat del segle XX a la ciutat de Barcelona, en la seua
segona novel·la, T’ho donaré tot
(Columna edicions, 2017), Tarragó ho fa dels trenta primers anys de la mateixa
centúria. En aquesta ocasió l’excusa són els orígens de la urbanització de la
muntanya del Tibidabo.
La imatge que ens oferix de Barcelona la nostra autora és la
d’una ciutat cosmopolita, capdavantera i un tant bohèmia, una ciutat immersa en
grans transformacions urbanes i socials, centre de reivindicacions nacionals i
de lluita de classe. Una ciutat en constant creixement on els emprenedors
gaudixen de grans oportunitats per a dur a bon port els seus somnis.
Aquesta transformació imparable corre paral·lela a la vida
dels protagonistes de la narració, dues bessones, Àngela i Aurora, que naixen
just quan l’impulsor del projecte d’urbanització de la muntanya del Tibidabo fa
un brindis l’últim dia de l’any.
La novel·la, que en els primers capítols aporta un munt de
dades sobre el Tibidabo, la urbanització i els seus impulsors, a mesura que
avança i els personatges van prenent cos i creixent en edat i en protagonisme, crea
un seguit d’històries que acabaran convergint. Encontres i desencontres, amor i
desamor, intriga, passió, trencaments, reconciliació, bogeria i maldat, drama,
però també final feliç, encara que no del tot, ja que hi ha dues relacions que
per a poder ser han d’emigrar, i a una tercera li espera en menys d’una dècada
el drama de la guerra civil.
Estem davant d’un relat sòlid, on l’autora ha creat una
tensió narrativa que ha sabut mantindre i fer créixer. Un relat universal que
ens parla d’algunes de les grans qüestions que de sempre han interessat l’ésser
humà. Un relat intens emmarcat a la ciutat de Barcelona en el moment que es
posava en marxa una gran empresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada