dilluns, 21 de gener de 2019

L'OBSESSIÓ DE NARCÍS



Narcís Almudéver, membre d’una generació que va navegant per la vida entre el desengany i la indignació, sobrevivint a base de treballs precaris i mal remunerats com ara el periodisme, és el protagonista de la primera novel·la del filòleg i escriptor Carles Fenollosa, Narcís o l’onanisme, que ha estat publicada en la col·lecció Jàssena de l’editorial Drassana després d’haver obtingut el Premi Lletraferit de Novel·la 2018.
Narcís té una passió obsessiva per la literatura. L’escenari que xafa i en part coprotagonista del relat és la ciutat de València durant el mes de març. El so de fons, més que la banda sonora, és el que aporten les comissions falleres que han ocupat i pres els seus carrers.
En companyia de Narcís recorrerem una València envaïda també pel turisme, per a ell la ciutat és més que arquitectura i urbanisme, és la geografia de la seua experiència vital, dels seus anhels, un espai a través del qual va a la recerca desesperada d’un llibre perdut. Aquest llibre és la metàfora del canvi, d’un colp de timó social que supose el final de la degradació d’una llengua i d’una cultura que malviuen entre la indiferència més absoluta de la majoria dels seus conveïns. D’una literatura que sobreviu negada per la mediocritat.
Carles Fenollosa ha escrit amb una prosa intensa i dinàmica un relat viu, agut, alhora que ple de cites i referències literàries, que convertixen el seu personatge en un individu un tant excèntric, que està ferit per una tragèdia personal i una altra col·lectiva.
L’humor, la crítica, fins i tot la sàtira omplin la novel·la de mines i càrregues de profunditats que en esclatar es transformen en un potent colp de puny damunt la taula de les lletres valencianes. Una taula o un panorama en general mesell i poc ambiciós.
El protagonista compartix amb la veu narrativa un bon grapat de frustracions, però també anhels sobre un país que encara no hem començat a construir realment.
Narcís o l’onanisme és un relat valent, amb reflexions agosarades, algunes necessàries i que actuen com un desinfectant. Un relat que obliga el lector a reduir la marxa, a posar el fre, tancar el llibre i digerir certes qüestions que intuïa però que ningú li havia exposat tan nítidament.
Trobem al llarg de la novel·la escenes d’un humor mordaç i àcid, que aconseguix fer-nos riure amb una rialla que ens naix des de les vísceres més profundes. Aquesta obra té una lectura àgil, vibrant i se’ns mostra com un torrent d’idees i reflexions durant una gota freda, així que vagen amb compte i abans de posar-se a llegir-la prenguen les degudes precaucions.
                                                              

Cap comentari: