Per a Manel Alonso i la seua família, de tot
cor.
Ara, més que mai,
els punys contra la paret,
el cap contra la paret,
el gos rabiós dins l’home
que no vol viure.
Ara, més que mai,
la porta oberta al carrer,
als vents que han de venir demà
amb la veu distinta de la paraula.
Ara, més que mai, la poesia.
Francesc
Pastor i Verdú
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada