Manuel Garrido
Pérez, conegut amb el nom de batalla com a Garri o Garri Campanillo, té el
sentit de l’oïda com una coctelera. Gràcies a la seua bona orella, va captant
sons de diversos temps i latituds: blues, gospel, folk nordamericà, ranxera
mexicana, pop-rock, cançó d’autor, després o alhora els barreja, els digerix i
els convertix en nova música, que ens fa tastar en acurades copes cristal·lines
amb la forma d’una cançó.
Just abans que
València celebrara Falles en setembre canviant l’estiu per primavera, Garri ens
va presentar el seu nou treball discogràfic, Salpen cants, on trobem diverses vessants d’un home polièdric,
cantant, compositor musical, lletrista, adaptador a cançons de poemes i
dissenyador gràfic (en aquesta ocasió s’ha encarregat personalment del disseny
i la maquetació del cedé).
La producció, la
direcció artística, mescla i masterització han estat a càrrec de Josep Vicent
Tallada, el qual també s’ha encarregat de les guitarres, el baix, la percussió,
el teclat, la baglama, les flautes, la melòdica i les veus, com també de les
lletres d’algunes cançons. Junt amb Samuel Iborra, ha compost el tema
instrumental que obri el disc, la deliciosa Llar
de Sol.
Samuel i Josep
Vicent són dels tres vèrtexs del triangle que, junt amb Garri, han treballat en
diversos projectes musicals sota l’etiqueta de Tapiners. Samuel Iborra, a més
de ser coautor d’algunes de les lletres, ha posat el seu art en l’harmònica,
l’acordió i les veus. Abans de continuar amb la meua reflexió, vull destacar la
combinació en el cor de les tres veus en algunes de les cançons, on
aconseguixen alguns dels moments més màgics del disc.
Salpen cants recull dotze cançons amb un so que ens retorna ecos de
l’anomenat rock mediterrani dels anys setanta i que al País Valencià
abanderaren músics com ara Juli Bustamante, Remigi Palmero o Pep Laguarda i
Tapineria, banda aquesta darrera de la qual va formar part un joveníssim Garri.
Però el seu so actual ha anat incorporant nous elements, així com les
aportacions personal de Tallada i Iborra, que l’han enriquit i fet superar els
entrebancs del pas del temps, per a brindar-nos un so sense complexos, mestís,
ple de textures, mediterrani.
Garri ha musicat
també diversos poetes actuals valencians, com ara Pau Sif (Salpen cants), Isabel Garcia Canet (L’os de la música), Ismael Carretero (El temps ens ha vençut) i Vicent
Penya (El terrat dels llençols per
l’aire), una aposta ferma que ve a oferir mirades diverses a un treball ple
de sinergies.
Salpen cants és un disc fresc, allunyat de la pressió que imposen les
modes i que traspua per tots els costats llibertat, la llibertat creativa que a
mi personalment tant m’agrada i agraïsc.
Garri és d’aquells
músics generosos, sense vanitat de vedet, a qui només els importa compondre
cançons amb una ànima vibrant.
«Salpem demà amb el vaixell dels embogits, / els fums cantats sabran trobar el port amic, / sabran pagar l’impost del seny, / salpem demà amb la nau, / daurats i folls els déus marins ens beneiran». Doncs això mateix, pugem al vaixell musical que ens oferix el capità Garri i gaudim de les aventures sonores que ens proposa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada