L’escriptor d’Alzira (Ribera Alta)
Josep Ballester reedita, dins d’Afers, revisat i amb un pròleg de Joan Francesc
Mira i un epíleg d’Antoni Martí Monterde, L’encantador
de serps. Un llibre que va publicar l’any 2009 l’editorial Moll de
Mallorca.
L’encantador
de serps es
pot llegir com un dietari, perquè té molts dels elements d’un dietari, però en
realitat és un recull de reflexions, de temptejos i fins i tot de divagacions
amb un aire marcadament assagístic, encara que en alguns moments es puga
acostar a la narrativa curta.
Aquest llibre ens oferix una
literatura fragmentària, textos de diversa extensió que tenen en comú la veu
narrativa d’aquell que els exposa i la seua mirada. En el llibre trobem una
quantitat important d’aforismes: «Passeja per la literatura com un turista», i
extractes de converses captades al vol que són una mostra palpable de la
realitat sociolingüística del país, així com reflexions incisives sobre
qüestions diverses com ara els premis literaris. Però el gruix del llibre és
una mirada personal i aguda sobre diversos autors internacionals, com ara
Philip Larkin, Henry James, Vladimir Nabokov, Walter Benjamin, Cesare Pavese,
Dario Fo, Truman Capote... o autors de la nostra tradició literària com Joan
Fuster, Maria Beneyto, Josep Maria de Sagarra, Joan Perucho, Nèstor Lujan...
No, no és Josep Ballester un turista
ocasional que es passeja pels diversos i tortuosos paisatges de la literatura.
És un lector sagaç, àvid, un crític incisiu amb una opinió clara i fonamentada
sobre allò que escriu. «L’escriptor X ha assajat totes les formes de no
interessar-me». Ballester té un lèxic ric, una prosa àgil i una voluntat clara
de fer-se llegir, això sí, sense haver de fer concessions banals.
Josep Ballester, un dels poetes valencians
més interessants de la seua generació, domina l’exposició concisa dels textos
breus, dotant-los d’una fina ironia que els convertix en petites agulles que
punxen i desperten el lector de la seua letargia «–Vosté diu el que pensa. //
–El que m’agradaria, en realitat, és pensar el que dic». D’altra banda, el
narrador i assagista que també és ens obri a unes reflexions sobre l’obra i la
vida d’alguns autors de gran interés i d’una gran bellesa expositiva.
L’encantador de serps és un llibre sobre literatura, que no és gens ni mica avorrit, sinó tot el contrari, i a pesar de la seguretat amb què estan exposades les seues opinions, és un llibre obert a la conversa plàcida amb el lector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada