TAN FUGAÇ

 

Tan fugaç és el darrer llibre de poesia de l’escriptor de Mutxamel (l’Alacantí), Francesc Pastor i Verdú. Ha estat editat per la manacorina Edicions Món de Llibres després d’haver obtingut el Premi de Poesia Ciutat de Manacor-Miquel Àngel Riera.

Francesc Pastor i Verdú és mestre i professor associat a la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant, i és un dels actius en la defensa de la cultura valenciana a les comarques meridionals del País Valencià. Des que l’any 2017 va obtindre el Premi de Poesia Marc Granell amb el llibre Lletres de viatge, ha anat pas a pas consolidant-se com un dels poetes tardans de la seua generació més interessants, va nàixer l’any 1962. Des d’aquell 2017 ha publicat set llibres més que li han valgut guardons en certàmens com el Ciutat de Torrent, el 25 d’Abril de Benissa, el Bernat Vidal i Tomàs, el Màrius Torres o l’Ibn Hafaja.

Tan fugaç és una col·lecció de 47 poemes, de vers lliure i d’una extensió que en cap moment supera els 16 versos. Poesia de marcat realisme intimista. Un llibre personal en el qual l’autor fa un viatge al seu jo més profund buscant en la memòria imatges i sensacions que el porten a evocar un temps, una llar i uns personatges que l’habitaren, absents ja per sempre.

El pas per la nostra vida d’aquells que en un moment determinat ho foren tot per a nosaltres és tan fugaç que un té la sensació que el rastre que deixaren es va diluint amb el pas dels dies.

La poètica de Francesc Pastor i Verdú no necessita d’un discurs extens, poques paraules li basten per a evocar amb nitidesa, per a contar-nos fins i tot una història com la del soldat de fa cent anys, per a recuperar d’alguna manera la veu de la mare morta. Una mare desapareguda recentment i que recorda com un pilar fonamental de la casa i de la seua vida. L’absència de la mare li fa veure mons que abans pensava equivocadament que no hi eren.

Tan fugaç ens parla de sentiments, l’autor ho fa sense pudor, sense mostrar-se cru i excessivament ferit, i escriu amb un gran respecte. Poemes plens d’emoció on l’autor evoca, reflexiona sobre el pas del temps, l’amor, el dolor, les pèrdues... Qualsevol espai, la casa buida, la cambra de costura..., qualsevol cosa, una vella fotografia, un cossiol.. el porta a l’evocació.

Tan fugaç té una data de naixement, el 2022, un any que quedarà marcat a foc en la seua memòria, ja que fou l’any en què va quedar definitivament orfe. Eixe sentiment d’orfandat és el que l’empeny a buscar allò tan fràgil i fugaç com és l’espurna que encén el foc on ixen a ballar les flames dels records, tan fugaços com el pas del temps, com una abraçada, com la vida.

Un llibre intens on el poeta és al centre de cada poema.