L'ESSÈNCIA DE L'ARBRE

 

La poeta d’Alfara del Patriarca (Horta Nord) Maria del Carme Arnau i Orts ha publicat en Balandra Edicions la seua segona novel·la, L’essència de l’arbre. En aquesta ocasió el llibre apareix a les llibreries sense l’aval d’un guardó literari.

Maria Carme Arnau narra la història d’una nissaga familiar durant el segle XX. Llauradors amb terres, catòlics i amb una concepció del món conservadora i tradicional. Una nissaga lligada al cicle agrari anual i a la voluntat del patriarca que organitza i decidix la vida a l’alqueria on viuen, situada a l’horta de València.

La proclamació de la Segona República és vista pels membres de la família com un trencament amb l’orde tradicional i la viuen amb escepticisme. La guerra civil la patixen amb gran temor i la postguerra amb una certa decepció, no confessada mai públicament.

La narració té unes altes dosis de lirisme, sobretot quan descriu l’horta, però també una agilitat i una amenitat superiors al seu anterior llibre, La raó s’escampa en l’aigua.

Com en bona part de les famílies, hi ha una tensió entre l’autoritat representada pels pares i marits i els individus que conformen la família, les dones, esposes o filles.

El llibre és una denúncia clara dels efectes negatius del masclisme i el patriarcalisme en un nucli familiar, de la injusta pressió social sobre un individu, que van patir les nostres besàvies i àvies i que encara, emmascarat, patixen les nostres mares.

L’essència de l’arbre és un crit a favor de la llibertat de les dones, contra l’autoritarisme dels mascles alfa. Un autoritarisme que a la curta o a la llarga acaba girant-se contra ells. La vida es convertix en un niu de mentides, de falses aparences, i pren l’aire d’una tragèdia.

És, però, també un homenatge als llauradors, que amb el seu treball i esforç extragueren de la terra els seus millors fruits.

Maria Carme Arnau i Orts es rebel·la contra el tot val en l’amor. L’amor només es fa amb amor i no amb enganys i amb xantatges emocionals. Contra una concepció falsa i hipòcrita de l’espiritualitat. Denuncia les falses creences masculines sobre l’amor i la sexualitat, sobre l’orde social, sobre la polaritat social, la violència que en un moment donat una part de la societat aplica a l’altra, o la que aplica l’home sobre la dona.

Intenta entrar dins del pensament dels seus personatges i esbrinar quines són les motivacions que els impulsen a actuar com actuen. Som producte d’un temps i d’un país, però també de l’educació que hem rebut. L’educació ens fa més sensibles al dolor dels altres, crea en nosaltres la necessitat de reafirmar-nos en la llibertat. Només la solidaritat entre els qui patixen ens pot salvar.

Hi ha per part dels protagonistes del llibre la necessitat de contar a les noves generacions allò que es va viure i es va patir perquè aquestes tinguen clar quin ha de ser el camí. És aquesta mateixa necessitat lligada a la voluntat de construir un paisatge i una manera de viure que van desapareixent la que, entre altres coses, ha portat Maria Carme Arnau i Orts a escriure L’essència de l’arbre.