El saguntí Antoni Gómez és un
escriptor que al llarg dels anys ens ha oferit una obra literària que ha tingut
l’ésser humà i l’humanisme com a eix central. És un autor versàtil que ha
conreat diversos gèneres literaris amb solvència, com ara la poesia, de la qual
és un referent de la seua generació no suficientment valorat, la narrativa, la
crítica literària i el periodisme d’opinió.
L’editorial benicarlanda Onada
Edicions li va publicar el 2023 el llibre El
foc i la cendra, amb un subtítol molt aclaridor: Dones creadores i tràgiques. En el seu moment vaig tindre la sort
que Antoni Gómez m’elegirà com un dels lectors del que aleshores era l’original
d’aquesta obra. Va ser una lectura àgil, entretinguda, fins i tot afegiria que
didàctica i que convidava a la reflexió sobre el drama de ser dona,
intel·ligent, sensible i creativa en una societat patriarcal misògina i
dominada pel masclisme, que nega la llum femenina que podria il·luminar una
societat presa per un poder amb un relat falòcrata.
Aquest no és un llibre que ens parla
de les dones en general, sinó de dones amb noms i cognoms que d’una manera o
altra van acabar malament a causa d’un sistema de valors erronis i tremendament
injust. En total catorze dones, totes elles provinents del món occidental,
anglosaxones, germàniques, eslaves, gales, hispanes, afroamericanes; poetes,
cantants, ballarines, narradores... Des de Maria Tsvetàieva fins a Amy
Winehouse.
És cert que Antoni Gómez s’ha centrat
en els darrers cent cinquanta anys, quan tots sabem de la quantitat de dones
artistes ocultes al llarg de la història, i que podia haver ampliat la tria a
dones asiàtiques o africanes, però aquesta ha estat la seua elecció motivada
per raons d’interés personal, i això li ho hem de respectar.
Cada dona té el seu capítol. Cada
capítol té forma d’article literari, un petit assaig que va més enllà de
l’assaig pel seu lirisme i pels elements més propis de la narrativa de ficció
que l’autor empra d’una manera descomplexada.
Antoni Gómez, en aquests catorze
articles, empra la fórmula atípica de no adreçar-se al lector sinó a la
personatge protagonista, descobrint-li i redescobrint-li la seua vida, i ho fa
amb un to confidencial, però amb tacte i tendresa. No defuig mai els
esdeveniments que portaran la dissort a cadascuna de les protagonistes.
En el llibre hi ha una voluntat
d’homenatge i de reivindicació, també de divulgació d’una vida i d’una obra que
sovint han acabat sent oblidades o soterrades sota el mite que amb la seua
figura s’ha creat.
Un llibre cosit amb fils rojos i violetes que pren partit per la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i per fer justícia a les víctimes d’una llarga i vergonyosa ignomínia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada