Edicions del Bullent acaba de publicar
La por, la nova novel·la de la
periodista i escriptora menorquina resident a València Esperança Camps.
La
por, és narrada
en primera persona per la protagonista. A
través de les escenes de les que fou testimoni, de les sensacions que va sentir
i d’alló que va escoltar anirà confeccionant un tapís on és retratat el seu
passat i el seu present.
És una dona de cinquanta anys que ens
parla d’aquella etapa fronterera de la vida entre la infantesa i l’adolescència.
Un temps de canvis físic, hormonals, un temps de formació que alguns pretenen
que siga de domesticació i que acaba sent de deformació. En eixa edat l’ésser
humà és com un llenç en blanc sobre el qual pinten amb les seues paraules, les
seues actuacions i el seu exemple els adults.
La protagonista és filla d’un home de
negocis madur i d’una dona molt més jove que ell i que viu per a mantindre la
seua bellesa. A pesar que els pares no són creients, per una qüestió d’aquelles
de mantindre l’estatus social que tant preocupa la mare, és educada en un
estricte col·legi de monges.
A banda de la figura dels progenitors,
hi ha la criada de la casa que guarda tots els secrets i té cura d’ella. També
hi són les monges autoritàries fanàtiques i maldestres en l’ensenyament de la
religió, i les companyes de l’escola que li fan constantment bullying.
El treball del pare l’obliga a viatjar
constantment. L’actitud de la mare, que beu alcohol en excés i manté relacions
esporàdiques amb desconeguts; la pràctica del sadomasoquisme dels pares, a
algunes sessions de la qual ella assistix amagada en un racó, van marcant una
personalitat en què el temor ho embolcalla tot.
Som davant d’un relat psicològic,
angoixant, en què anirem descobrint en primer pla la vida de la protagonista i,
en segon i tercer, els secrets que oculten els seus pares que acabarà marcant
el seu destí i l’univers íntim d’una adolescent solitària i amb algunes dèries
força infantils.
Una novel·la escrita amb gran ofici, que manté la tensió narrativa en tot moment, que ens fa posar-nos en la pell d’una dona que durant l’adolescència es va trencar psíquicament i emocionalment. Un ésser humà que, com un joguet trencat, és abandonat en un racó. Des d’aleshores viu atrapada per la por i aïllada dins del seu món, conformat pels seus records. Una ànima trencada que a penes va conéixer l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada