DOTZE

 

 En la seua darrera novel·la, Dotze (Bromera, 2023), Vicent Usó posa el punt de mira sobre una dona soltera, major i malalta que es veu atrapada i sola en el seu pis.

Dotze miserables escalons impossibiliten que puga eixir de l’edifici. Passejar, recuperar la seua vida social, contactar directament amb la realitat que l’envolta… El seu únic punt d’unió amb el món és la dona que va a netejar-li la casa, li compra i li cuina, un nebot que viu en una altra ciutat i uns veïns que li han negat la instal·lació d’un petit ascensor que facilitaria la ruptura de la seua reclusió. La seua fragilitat, la seua dependència física, però també emocional, la convertixen en possible víctima d’abusos, fins i tot per part d’aquells que porten la seua mateixa sang, i ella n’és conscient.

Per la seua condició de dona, de filla d’un pare autoritari, sempre ha estat, d’una manera o una altra, víctima. Una víctima amb una gran capacitat per a refer-se i continuar la seua vida, sovint pagant el peatge del silenci i l’oblit.

Viu el present amb temor, i és aquest temor el qui li crea la necessitat de saber més sobre allò que passa al seu voltant, posant en risc la seua integritat.

Vicent Usó no es conforma a narrar-nos el trist present d’una vida anodina o els soliloquis d’una vella, o descriure’ns uns personatges concrets sense solta ni volta, sinó que a través d’un seguit de confessions íntimes de la protagonista ens va descobrint les complicades relacions que mantenia amb el seu progenitor i amb els seus germans, en especial amb el major, policia municipal assassinat durant un atracament, el seu fracàs sentimental, l’acomiadament injust que va patir del seu lloc de treball i les seues amistats.

Allò que pareixia en les primeres pàgines una anciana amb una vida sense interés, a mesura que avancem en la lectura acaba sent la història d’una dona que guarda secrets profunds, insinuats amb perícia pel narrador, secrets que l’han acompanyada durant anys i que acaba revelant-nos.

Vicent Usó, que des del meu humil punt de vista és un dels narradors valencians més ambiciosos, construïx un relat on la complicada maquinària mental de la protagonista crea una trama seductora i suggestiva.

Dotze és una novel·la profundament humana, alçada sobre fonaments sòlids i desenvolupada a consciència, amb una prosa allunyada del recaragolament estilístic i en la qual prima una aparent senzillesa, com la de la vida de la protagonista. Una vida marcada per la por, el fracàs i les relacions intrafamiliars.