El
VII Premi de Narrativa Ciutat de Carlet fou per a una novel·la que ens porta a
una Catalunya derrotada, atemorida i per on, a l’ombra de la clandestinitat, es
mouen personatges que oculten la seua vertadera identitat. Es tracta de Barcelona 1940. Objectiu: Himmler!!,
primera novel·la per a adults de l’autor barceloní Alfred Sala.
Fins
ara havíem tingut notícies de Sala com a traductor de còmic, Lucky Luke,
Astèrix, Garfield... i com a autor de diverses novel·les juvenils, Una hora al cretaci i Expedició al Congo Bwana Nyani.
Barcelona 1940. Objectiu: Himmler!! és un thriller
emparentat amb la novel·la negra i en alguns moments amb el relat bèl·lic.
Situat geogràficament a la ciutat de Barcelona i les terres de l’Ebre, i
temporalment en el moment històric en què el règim franquista intenta de totes
totes crear llaços ferms amb la Itàlia feixista de Mussolini i l’Alemanya
nacionalsocialista de Hitler.
Ha
començat la segona guerra mundial, estem en plena Batalla d’Anglaterra, els
nazis porten les de guanyar, ja han dissenyat un pla per a envair l’illa de la
Gran Bretanya. Lluís Companys és pres i posteriorment afusellat a Montjuic,
Himmler visita Espanya fent una parada a Barcelona.
En
l’ombra, un espia britànic treballa en un pla per a robar uns documents a Himmler,
també hi ha dos membres dels desaparegut Serveis d’Informació de la Generalitat
que en un principi volen alliberar Companys, i després un excombatent republicà
i la seua dona que viuen amb un nom fals. Els tres grups acaben unint les seues
forces amb dos objectius; el primer, robar els documents a Himmler, i el segon,
assassinar-lo.
Alfred
Sala construïx una trama sòlida i personatges versemblants, herois de carn i
ossos, éssers humans als quals el decurs de la història els ha canviat
radicalment la vida. Perdedors que en el seu interior encara conserven
l’espurna del combat, de la lluita, de l’esperança del final del malson que
suposa el règim franquista.
El
protagonista, Brions, té l’enteresa, la força d’un heroi de còmic o de cinema.
De fet, i és la meua modesta opinió, ell i la dona són una bona troballa que es
mereixen viure més aventures.
La novel·la manté en tot moment la tensió narrativa, és trepidant, amena, atrapa i es fa de llegir. Obliga el lector a prendre partit. Els escenaris estan ben descrits, es recuperen el paisatge de la ciutat en plena postguerra i aquella atmosfera gris, ombrívola, que s’hi respirava, com també els vencedors de la contesa passejant-s’hi com galls desafiants i prepotents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada