dimarts, 10 d’abril de 2018

"ENTRE LA PEDRA I EL FERRO"



Des de fa uns anys la ciutat de Sagunt (Camp de Morvedre) treballa decididament per a posar en valor el seu patrimoni històric i industrial amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement internacional mitjançant la presentació de la seua candidatura com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.
La ciutat compta amb dos grans nuclis urbans: l’històric, situat a la vessant del castell i el teatre romà, i a quatre quilòmetres el Port. El primer, amb una història que es remunta al temps dels ibers, i el segon, vinculat al naixement de la indústria del ferro i de l’acer.
Entre les diverses activitats que ha anat programant l’ajuntament al llarg d’aquest temps hi ha la publicació, en col·laboració amb Onada edicions, d’una mostra poètica sota el títol Entre la pedra i el ferro. Poetes pel patrimoni de Sagunt.
L’edició, així com el pròleg, han estat a càrrec dels poetes Antoni Gómez i Vicent Penya, els quals han treballat jugant amb la dualitat que el mateix títol anuncia, les pedres centenàries i la indústria siderúrgica, però aquesta no és l’única dualitat, també ho fan amb les dues llengües més parlades al municipi i amb això el que pretenen és enviar un missatge positiu de diversitat cultural i convivència pacífica i enriquidora.
La mostra recull poemes de seixanta-tres autors de diverses generacions i procedències. Hi ha una presència notable de quasi tots els poetes amb obra editada nascuts o residents a la comarca del Camp de Morvedre, tant en castellà com en valencià, escriptors com ara Jaume Bru i Vidal, Manuel Civera, Fernando Delgado, Paco Salinas, Manuel Bellver, Josep Dionís, Vicent Blasco, Rafael Català, Josep Ribera, Antonio Cabrera o Juan Antonio Millón. Autors de Catalunya com ara Vicenç Llorca, Miquel De Renzi, Ricard Garcia o Carles Duarte; autors valencians de la generació dels setanta com Jaume Pérez Muntaner, Lluís Alpera, Antoni Ferrer, Antoni Prats, Marc Granell, Joan Navarro, Emili Rodríguez-Bernabeu o Pere Bessó; de la generació dels huitanta, Ramon Guillem, Lluís Roda o Josep Igual; de la generació dels noranta, Josep Porcar, Ramon Ramon o Juli Capilla. Un dels defectes de la mostra és l’escassa representació femenina, només hi trobem onze dones, Maria Carme Arnau, Maria Josep Escrivà, Isabel Garcia-Canet, Roser Furió, Marisol Gonzàlez, Susanna Lliberós, Begonya Mezquita, Teresa Pasqual, Begonya Pozo, Isabel Robles i Encarna Sant-Celoni, i se n’han quedat fora poetes amb una obra ressenyable com ara  Mercè Viana, Rosa Roig, Pura Peris, Alba Camarasa, Alba Fluixà, Begonya Chorques, Bibiana Collado, Maria Fullana, Gràcia Jiménez o Mari Carmen Sáez, només per dir-ne només unes quantes, la qual cosa desequilibra el llibre en carregar-lo excessivament cap al costat masculí.
A nivell creatiu, és una mostra sòlida, sense daltabaixos de qualitat, en la qual abunda el realisme intimista i on bona part dels autors han convocat la memòria per a fer un homenatge al pretèrit que va fer possible aquest present.


Cap comentari: