Al llarg de la
seua vida, ma mare ha estat una dona sense les qualitats més bàsiques per a ser
una bona cuinera, el meu pare no s’acostava als fogons ni portant-lo lligat amb
una corda, però sort que teníem la meua àvia. Jo, com a comensal, sóc el que es
diu un perepunyetes. No saben vostés la quantitat de sopars i dinars socials en
què he acabat matant la gana amb un tros de pa amb oli. Em vaig veure forçat a
aprendre a cuinar per a poder menjar al meu gust. Sóc un cuiner discret i irregular
a qui li agrada estar sol a la cuina i sense pressions de cap tipus.
L’escriptor de
Borriana Joan Garí ha tingut més sort que no jo, la seua mare fou una magnífica
cuinera que no sols el va alimentar i li va educar el gust, sinó que també va
acabar inspirant-li el llibre La memòria
del sabor. Joan Garí és un home a qui li agrada gaudir del millor que ens
pot oferir la vida, un bon plat, un bon vi, un bon licor, un bon cigar, un bon
viatge, un bon llibre...
En La memòria del sabor hi ha el capítol Menjar fora de casa, on, no sé si d’una
manera conscient o inconscient, Garí ens informa que tard o d’hora escriurà un
llibre com El rebost imperfecte. La cuina
de Miquel Barrera (Onada edicions, 2018).
Però qui és Miquel
Barrera? Barrera, junt amb Ricard Camarena i Quique Dacosta (als quals dedica
un apartat del llibre), és un dels millors cuiners del País Valencià. Un home
de la Vall d’Alba (Plana Alta), profundament arrelat a les comarques del nord
del País Valencià i coneixedor dels productes de qualitat que oferixen el mar,
el camp i el bosc de l’espai on habita i que ha acabat convertint en el rebost
de la seua cuina. Una rebost per a una cuina saborosa, diversa, pròxima,
saludable i amb arrels en la tradició local.
Joan Garí no ha
volgut només oferir al lector un retrat del cuiner en el seu lloc de treball,
ha volgut anar més enllà, situant-lo com una de les darreres baules de la
llarga tradició culinària valenciana. Després el col·loca en un espai, en un
temps, en una família, ens explica com s’interessa per la cuina i els productes
amb els quals acabarà treballant, productes de qualitat i de proximitat, a
través dels quals coneixerem el territori, un espai geogràfic amb una gran
varietat d’ecosistemes on un individu sensible i creatiu, amb les idees clares
com Barrera, ha treballat fins aconseguir uns plats magnífics. Del rebost
passarem a la cuina per a tot seguit regalar-nos divuit receptes suculentes.
Onada edicions és
una de les poques editorials valencianes que compta en el seu catàleg amb
diverses col·leccions dedicades a la cuina. Es tracta de volums ben editats que
recullen la varietat de la cuina de les comarques del nord del País Valencià i
del sud de Catalunya. El rebost
imperfecte, que obri la col·lecció La Teca Maior, està excel·lentment editat.
Els textos de Joan Garí a més van acompanyats per les fotografies a color de
Ramon Usó.
La prosa de Joan
Garí és ací més suggerent i sensual que mai, bascula entre la crònica
periodística i l’assaig. Garí no és un escriptor a qui li agrade quedar-se en la
superfície, és un radical, un individu que busca l’origen de les coses, saber
la seua evolució al llarg del temps, contrastar la seua visió amb la d’altres
autors que l’han precedit, citar-los si cal, assaborir-ho tot, prendre’s el
temps necessari per a la reflexió i després contar-ho, d’una manera
intel·ligent i brillant.
Bona lectura, bona
cuina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada