L’any 2020 va
baixar notablement el nombre de llibres editats en valencià respecte a anys
anteriors. No és cap secret. En el cas de la narrativa per a adults, els
escriptors valencians a penes publicaren, encara que estic convençut que es
passaren bona part del confinament escrivint, més que llegint. De novel·les,
tan curtes com llargues, se n’editaren al voltant d’una dotzena. La majoria
recolzades per una institució pública a través de l’obtenció d’un premi
literari. Entre aquest escàs nombre de novel·listes, destaquen els noms de
Manuel Baixauli, Francesc Gisbert, Vicent Usó, Rafa Gomar, així com les
desaparegudes Isabel-Clara Simó i Carme Miquel. Com en tota regla, hi ha una
excepció, la de l’escriptor de la ciutat de València Ivan Carbonell Iglesias,
que va publicar en Bromera dues novel·les: La
cançó del mag Merlí (Premi Isabel de Villena-Ciutat de València) i Balada de la frontera (Premi Enric Valor
de Novel·la).
De la primera ja
ens vam ocupar fa uns mesos, de la segona ho farem tot seguit. Però abans de
continuar m’agradaria especular un poc, tot afirmant que aquest llibre haguera
sigut del gust del mateix Enric Valor, perquè beu de la cultura popular que el
de Castalla tant estimava.
Es tracta d’un
relat situat en un temps històric, el del regnat de Jaume II a inicis del segle
xiv, que transcorre en bona part a
la frontera sud amenaçada pel regne nasrí de Granada i pel de Castella. Hi
apareixen personatges històrics com ara l’almirall Roger de Llúria, però no és
una novel·la històrica, sinó que entraria de ple en la narrativa fantàstica.
Aquests
personatges històrics es barregen amb altres d’anònims producte de la
imaginació de l’autor i amb uns tercers provinents de la rondallística
tradicional europea i mediterrània, com ara la figura del jueu errant, les
dones d’aigua, les bruixes negres, els dracs...
Ivan Carbonell ja
ens ho va deixar clar en anteriors novel·les: sent una passió immensa per les
llegendes celtes, eixe món de druides i de cavallers a la recerca del sant
calze.
En Balada de la frontera, amb diversos
elements, intenta crear un univers màgic, fantàstic per a recuperar, potenciar
i eixamplar el nostre quasi oblidat. I ho fa d’una manera imaginativa i
atractiva. Toni Cucarella ja ho va intentar amb Dones d’aigua, hòmens de fang (Bromera), o Vicent Andreu Navarro
amb El secret del guerrer hongarés
(Onada edicions), que no han tingut una continuïtat.
Ivan Carbonell,
amb una prosa amena, escriu un relat que manté la necessària tensió narrativa,
tot construint una història fantàstica plena d’imaginació i versemblança. Una
novel·la amb escenes protagonitzades per diversos personatges, que encapçalen
tres joves amics obligats a separar-se i que viuen cadascun aventures
increïbles en diverses zones del Regne de València i les muntanyes d’Aragó.
Hi ha una profecia
sobre el futur de la corona que ha despertat forces ocultes de la natura.
S’inicia un combat entre el bé i el mal, els contrincants són individus
poderosos i caldrà astúcia, màgia i valor per a restablir els equilibris
trencats.
Però quin
personatge mou els fils, teixix complicitats i s’oculta tot esperant el seu
moment? Només escoltant la darrera estrofa de la balada de la frontera ho
sabrem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada