Sol Martínez
debuta en el món de la creació literària amb el que és el seu primer llibre de
poesia, Anatomia del somni (Editorial
Neopàtria, Alzira, 2021).
Som davant d’una
poeta que practica allò que alguns crítics han batejat com a realisme
intimista, amb una propensió de l’autora pel vers lliure i discursiu emparentat
amb la narrativa del jo, un jo fill de l’experiència, l’evocació, les
sensacions i sentiments viscuts.
No és aquest un
llibre unitari, sinó que conté deu petites col·leccions de poemes. Algunes
formades per un únic poema, com ara Desequilibris.
La més extensa, De l’amor i el desamor,
de vint poemes, encara que la mitjana és d’entre tres i set poemes.
Aquest
desequilibri numèric fa que el llibre gire majoritàriament al voltant de
l’amor, el desencontre amorós, el desig, la recerca de la felicitat i la
il·lusió per viure i compartir el goig.
Però Sol Martínez
escriu per a comunicar, per a cantar la vida, de vegades el poema s’acosta a la
cançó a través del joc de reiterar l’inici de cada estrofa. Escriu també sobre
la fe, la por, el dolor, l’enyorança, sobre la vida com un instant efímer,
sobre la resignació i el mateix fet poètic.
La poeta afirma
amb contundència: «Som i serem paraules / paraules per tocar-nos / la pell de
l’ànima». I també: «La poesia és / traducció dels pensaments, / aval de
llibertat i bressol de sentiments».
Les diverses
col·leccions que formen Anatomia del
somni tenen en comú la veu ben definida d’una artesana de la paraula, un
sentit clar d’honestedat amb ella mateixa i amb els poemes que va alçant mot a
mot. Intenta entendre i comprendre la vida, i la relació personal amb allò que
aquesta li oferix.
El llibre està
prologat pel professor i poeta carletí Xavier Hervàs, qui arriba a dir que
estem davant d’una obra «d’una potència literària vital innegable, en què
l’autora ha donat forma, des dels camins de la bellesa, a uns sentiments
profunds...».
D’això es tracta,
i Sol Martínez ha aconseguit crear bellesa mitjançant la paraula. Emoció i
domini de l’ofici per a construir uns artefactes que ens emocionen.
L’edició d’Anatomia del somni ha comptat amb les
il·lustracions de Sofia Armengol Machi. En blanc i negre, acotxen com una
flassada bellíssima els poemes, els acompanyen i m’atreviria a dir que els
enriquixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada