EL JOVE ENRIC VALOR

No sé si és una simple i errònia impressió personal, o una d’aquelles injustícies que s’han perpetrat en la literatura catalana. Els tòpics, la desinformació en són còmplices, també l’ombra que projecten alguns autors reputats que han aconseguit eclipsar generacions senceres, o els temps dominats per un poder que ens ha complicat l’existència. La sensació de què els parle és que per a la resta de territoris de llengua catalana el segle xx al País Valencià només es feren unes poques aportacions a l’estudi de la llengua i la literatura catalana: Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés... i a tots ens consideren fills naturals d’un o d’un altre. Però no és cert. A pesar que el segle xx fou complicat i traumàtic per a l’estudi i conreu de la llengua catalana, fora i també dins del País Valencià, la gent oblida el compromís i l’obra de Miquel Duran de València, Carles Salvador, Maria Beneyto, Carmelina Sánchez-Cutillas, Jaume Bru i Vidal, Lluís Guarner... i Enric Valor i Vives.

Enric Valor, gramàtic i narrador, és l’autor d’un dels llibres més venuts en valencià, La flexió verbal.

Nascut a Castalla en el si d’una família de propietaris rurals, va recollir de la tradició oral un bon grapat de rondalles valencianes i les transcrigué amb un llenguatge literari. Publicà diverses novel·les, entre les quals destaca la trilogia del Cicle de Cassana.

La seua fou una vida viscuda amb coherència i valentia, nadant sovint a contracorrent i aprofitant qualsevol escletxa per a promoure el bon ús escrit del valencià, seguint les Normes de Castelló (1932), filles de la normativa fabriana.

Francesc Gisbert (Alcoi, 1976), narrador prolífic i de reconeguda capacitat fabuladora, va decidir escriure una relat sobre la joventut de l’escriptor de Castalla, El jove Enric Valor. Una vida de novel·la. El resultat ha estat positiu i així li ho va reconéixer en el seu moment el jurat que li va atorgar el Premi de Narrativa Antoni Bru Ciutat d’Elx.

El llibre, editat per Bromera a la col·lecció L’Eclèptica, aconseguix convertir les vicissituds de la família Valor i Vives en una trama novel·lesca atractiva. Francesc Gisbert ens retrata amb precisió de cronista un temps i una societat en què el fet de pertànyer a una o altra classe social marcava la vida de les persones. Un temps de canvis on l’immobilisme d’alguns intenta frenar al preu que siga l’evolució i el canvi polític i social del país.

Valor no és un cas individual i espontani, és fill d’una educació, que li donen uns pares il·lustrats. És un home que ha aprés a escoltar amb atenció les persones i que de la mà del seu progenitor sap reconéixer i valorar el seu entorn natural més pròxim.

És un jove valent, amb interés per la cultura i la llengua del país, un intel·lectual en formació amb un peu en la tradició i un altre en la modernitat.

Francesc Gisbert ens oferix una novel·la àgil, amb una prosa bella, diàfana, amb una tensió narrativa que atrapa el lector. Una novel·la on el protagonisme és compartit pels diversos membres de la família, en especial pel pare, però també per la mare i pel seu inseparable germà, Josep Valor.

L’obra té una atmosfera costumista, amb tocs de narrativa històrica, que ens ajuda a conéixer l’evolució vital d’un intel·lectual apassionat, d’un creador apassionant.

El jove Enric Valor. Una vida de novel·la és un llibre que recomane llegir per la seua amenitat, però també per a saber un poc més de la vida d’un homenot imprescindible per a entendre la llengua i la literatura valencianes del segle xx.