La tradició
espiritual de les antigues tribus celtes, el seu univers màgic format per
druides, bruixes, dones d’aigua, que hem conegut a través de la literatura, el
còmic, el cinema, la televisió i fins i tot els videojocs, més o menys
adulterada i fins i tot pervertida per tal d’aconseguir un públic àvid de
misteris, d’aventures i sobretot d’emocions intenses, ha aconseguit formar part
de l’imaginari de comunitats culturals de latituds allunyades de l’espai on
habitaren els celtes i habiten els seus suposats descendents. Una mostra més de
la globalització cultural liderada pel món anglosaxó, i en la majoria de casos
dels estralls que ha comés la postmodernitat.
Un dels subgèneres
que compta amb més adeptes dins de la literatura dissenyada per a joves és la
narrativa fantàstica que xucla com un vampir de la tradició espiritual de les
antigues tribus celtes. Ha conquistat un espai en les prestatgeries on trobem
obres ressenyables i altres d’una qualitat dubtosa, quan no versions descarades
de títols originalment escrits en altres llengües i que han gaudit d’èxit. Èxit
és la paraula màgica per a la majoria d’editors i d’alguns narradors que veuen
i viuen la literatura com una part més de la indústria de l’entreteniment.
El III Premi
Diafebus de Novel·la Juvenil, dins dels Premis Lletraferit 2020, va ser per a
l’obra La casa invisible, de Carme
Cardona (Llibres de la Drassana, València, 2021). Una narració que l’autora
situa en la Irlanda més silvestre, on submergix la protagonista, Alba, una
xiqueta de set anys en el moment que comença l’acció, en la tradició de
druides, dones d’aigua, habitants malèfics del subsòl, dracs...
Una novel·la
redactada amb un llenguatge directe, diàfan i amb una trama aparentment
senzilla. Carme Cardona va teixint d’una manera pausada un relat que es va
tensant a poc a poc, tot construint un univers més complex, un món ple de
jerarquies, d’éssers purs, en el qual és el mestissatge a la fi qui acabarà
guanyant la partida. Hi trobem crims, odi, amor, personatges amb un passat
tortuós, ambicions desmesurades i màgia, però tota la trama se sosté sobre un
parell de qüestions: per què els pares d’Alba l’han abandonada en un bosc
d’Irlanda i l’han deixada en mans d’uns desconeguts? I qui és realment Alba?
Tan senzill i alhora tan complicat. Com es pot mantindre l’interés del lector
amb tan poca cosa durant dues-centes cinquanta pàgines? I com ho aconseguix una
autora amb una obra encara incipient? La resposta només es pot trobar llegint
el llibre.
La casa invisible compta a més amb les magnífiques
il·lustracions d’Alba López Soler, una vertadera maga de les arts plàstiques.
Il·lustracions imaginatives, d’una gran bellesa, suggerents i amb una potent
càrrega lírica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada