dilluns, 5 de març de 2018

REFENT LES DEIXALLES D'ANTICS NAUFRAGIS



Text-ures (Editorial Viena, 2017) és el segon llibre de poesia que publica la poeta de Llanera de Ranes (la Costera) Imma López Pavia i que, com l’anterior, Santuaris (Editorial Denes, 2015), ho fa gràcies a haver obtingut un premi literari. En aquest sentit, res de nou, res a afegir. Amb el primer va guanyar el XXXII Premi Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi i amb el segon el XXXVII Premi de Poesia 25 d’Abril de la Vila de Benissa.
En Text-ures, Imma López Pavia construïx uns poemes amb un llenguatge senzill, concís i efectiu, uns poemes que defugen l’hermetisme i els engranatges complicats. Són artefactes creats aparentment amb escassos recursos que tenen com a objectiu suggerir i evocar. De vegades, ho aconseguixen només amb un sol mot, amb el qual recupera moments i sensacions a través dels diversos sentits. Un mot que trasllada l’autor, però també el lector que va de la seua mà, al temps de la infantesa i l’adolescència. Trobem entre versos, a més de la xiqueta, la filla, l’amiga dels seus amics que fou, la lectora i la poeta que començava a buscar racons de soledat per a gaudir de la literatura.
Imma López Pavia ha dividit Text-ures en tres apartats. El primer, Textures, el conformen vint-i-cinc poemes de vers lliure. Textos amb una gran capacitat evocativa on l’autora recupera sensacions visuals, tàctils i olfactives del seu passat. Són com portes que, en obrir-les, et trobes en primer pla el detall recuperat i uns metres més enllà, esbossat amb una certa tendresa, un univers personal.
La segona part, Petites textures, està conformada per quinze poemes, també de vers lliure, però d’una extensió inferior. Tenen un parentiu notable amb els haikus, ja que com aquests es basen en la contemplació de la natura, encara que aquesta estiga immersa dins d’un espai urbà. I com en els haikus trobem l’embadaliment i la sorpresa de la poeta que observa i captura l’instant.
La tercera part, Text, compta només amb cinc poemes. Ací, Imma es torna més juganera si això és possible, i s’assaja i es divertix amb el llenguatge. Centra el seu divertiment intel·lectual en la primera part del títol que ha dividit amb un guió oblidant la segona part. De vegades ens parla de la vida, altres de l’amor o de la poesia.
Text-ures és un llibre que des del primer vers rep el lector amb una càlida abraçada. No li exigix més que atenció a cada mot, una mirada clara i que es deixe seduir per uns poemes que, com peces d’un trencaclosques, acabaran formant un univers que l’autora ha aconseguit preservar de l’erosió del pas temps en un pot de vidre amb els líquids de l’afecte i la memòria.

Cap comentari: