Paco Muñoz és d’aquelles persones
entranyables que quan se’n van sempre acaben tornant, com les lleus onades de
la mar calma, i ho fan entre altres coses per una necessitat vital de sentir-se
part activa d’una societat, per desgràcia adotzenada, i del somni d’un país
possible al qual es nega a renunciar. I per una altra banda, també, perquè troba que se li ha quedat en el tinter
algun relat, algun sentiment, alguna evocació senzilla i tendra alhora.
El cantautor valencià Paco Muñoz,
algunes de les cançons del qual han calat tan a fons en l’imaginari col·lectiu
valencià que fins i tot més d’una ha acabat convertida en una marxa mora; Paco
Muñoz, dic, i el seu equip d’arranjadors i compositors formats pels germans
Murillo i Nacho Mañó, després d’un suau adéu, han tornat a l’estudi de
gravació, eixe vaixell a què un dia van arribar per a capitanejar-lo, i han
posat ara rumb al migjorn cap a les terres de la Marina.
Cap
al sud és el
seu nou treball discogràfic, on posa veu a lletres pròpies i a altres dels seus
amics els poetes Toni Prats, Lluís Guarner, Vicent Andrés Estellés i, per
primera vegada, a un poema de joventut que va escriure un dia qui redacta
aquest article i que Paco ha tingut la deferència de dedicar al meu fill que ha
faltat recentment.
També trobem dues versions d’altres
cantautors, Pare, de Joan Manuel
Serrat, amb una picada d’ull als col·lectius que treballen per un Xúquer viu, i
Grandola Vila Morena, del portugués
Zeca Afonso. Dues versions adaptades perfectament a la seua veu i al seu estil
musical.
Les cançons de Paco Muñoz són hereues
del so de la cançó italiana i grega.
El disc recull onze cançons i un poema
d’Estellés que Paco Muñoz recita amb una gran i sentida emoció.
En aquest treball hi ha recollida la
memòria personal del temps de la seua infantesa i joventut viscudes en pobles
com ara Carcaixent i Ontinyent. El paisatge rural de la
Ribera i de la Marina, com en Cap al sud;
el de poble, en Carrer Major. Hi
trobem l’amor d’un home que ha estimat i estima intensament els regals que li
ha anat oferint la vida al llarg de huit dècades. Hi trobem l’amic que ens
saluda i ens oferix una abraçada amb el millor que té, les seues cançons. I hi
ha la poesia, la pròpia marcada per les vivències i la dels seus amics.
Els músics que l’acompanyen són grans
professionals, que el coneixen bé, que saben de les seues virtuts i de les
seues limitacions: Cèsar Murillo, Enric Murillo, Nèstor Mont, José Ángel
Murillo, Nacho Mañó...
I en el Romanç del Marquesat Terra Endins es fa acompanyar per veus com les
d’Ina Martí, Aitana Ferrer, Melòmans, Gisela Mañó, Apa, Pep Botifarra, Xavi de
Bétera, Hilari Alonso..., tota una celebració musical.
Presenta el llibret del disc un text
de l’escriptor Enric Lluch en el que afirma:
“En resum, una obra coral on la figura de Paco Muñoz, sempre dempeus,
sempre a peu de canó, n’és el catalitzador quasi etern”.
Cap
al sud és un
disc per a escoltar, per a evocar, per a sentir de prop la veu i el batec
d’aquell que un dia ens va preguntar: què vos passa, valencians? I que en
anar-se’n ens demanarà que quan tornem vora mar li donem records de part d’ell.
