L’any 1809 l’escriptor alemany
Johann Wolfgang Goethe publica la novel·la Les afinitats electives, un relat on els
personatges protagonistes apliquen a les relacions amoroses la teoria química
de les afinitats que diu que l’afinitat entre les substàncies és la raó per la
qual es formen certs compostos i no altres.
Dos-cents anys més tard el veterà
dramaturg i novel·lista barceloní Josep Maria Muñoz Pujol, un home amb una vasta
cultura i gran coneixedor de l’obra de Goethe, en la seua darrera novel·la, L’experiment (Editorial 3i4, València,
2015), pren aquella obra de l’alemany i amb un exercici de malabarisme i
funambulisme literari juga i capgira el relat per a posar èmfasi en la
personalitat del quartet protagonista, i en especial en Otília, una jove de caràcter
sinuós i torturada per les circumstàncies de la seua existència.
És interessant veure com Muñoz
Pujol, amb una prosa elegant, canvia el temps i la nacionalitat dels
protagonistes, l’Edouard i la
Charlotte goethians es transformen en Eduard i Carlota,
l’amic militar continua sent el Capità i Ottilia, neboda de Charlotte, és
rebatejada ací com a Otília.
Interessant també és veure com se
situa en una família de l’alta burgesia catalana propietària d’una extensa
finca en l’interior del país, on fins i tot hi ha un monestir amb les monges
del qual mantenen una intensa relació. M’agrada com recrea el paisatge i
l’univers que conformen aquest escenari fonamental en el desenvolupament de la
novel·la, el qual només serà canviat en el darrer tram de la narració per
l’Orient Mitjà.
L’experiment social que efectuen
a proposta d’Eduard és aparentment molt senzill i està vinculat a la simpatia,
l’afecte, l’estima i fins i tot el desig entre diverses persones. Eduard i Carlota
decidixen unir dos personatges torturats, víctimes de la depressió, provocada
pel desencant d’un i la falta d’encaix en el món de l’altra, i curar-los dels
seus mals a través de l’amor. Un joc per al qual Muñoz Pujol afegix tot un
seguit d’elements propis del romanticisme: tortura interna, fatalisme, passions
reprimides, el pes de la història...
Com Goethe, Muñoz Pujol aprofita
la novel·la també per a parlar de literatura, fent protagonitzar a algun dels
personatges escenes extretes de grans novel·les del segle xix i xx,
com ara la del suïcidi d’Anna Karenina, també per a recollir arguments que
l’ajuden a l’hora de conformar la seua pròpia opinió sobre certes coses. També
de política internacional, amb unes magnífiques reflexions sobre el conflicte
àrab-israelià, en aquest apartat l’autor es retrotrau segles enrere per a
utilitzar passatges de la Bíblia
a fi d’explicar les claus del conflicte i arribar a la conclusió que igual que
hi ha elements afins que porten a la unió n’hi ha altres que porten a l’enfrontament,
influenciats per forces externes perverses.
L’experiment no és un
llibre fàcil, però és un llibre amb grans qualitats, la primera que ens invita
a llegir o a rellegir l’obra del genial Goethe, la segona el gust de gaudir
d’una prosa cuidada, d’assistir a la construcció d’uns personatges i d’un gran
escenari, i la tercera les interessants reflexions que fa sobre el món actual
un escriptor que ha viscut nou dècades prenent-li constantment el pols a
l’actualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada