dimecres, 14 d’abril de 2021

FAREM UN PENSAMENT

 


L’alcoià Manel Rodríguez-Castelló fou l’autor més jove que la professora Antònia Cabanilles va incloure en La vella pell de l’alba (un llibre que recomane a tot bon lector de poesia), l’antologia per excel·lència de l’anomenada generació poètica valenciana dels setanta.

Encara que Rodríguez-Castelló compta a hores d’ara amb una obra poètica valorada per la crítica i reconeguda amb diversos premis, ha publicat també teatre, estudis filològics, assajos literaris i columnes d’opinió recopilades bona part de les quals en diversos volums.

L’editorial de Gandia Lletra Impresa edicions, amb el suport de la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar-li en la col·lecció Rara avis el llibre Farem un pensament (Metaforismes i Saials). Com bé assenyala l’autor entre parèntesis, el llibre és dividit en dues parts, unides per la mirada madura, incisiva, d’un escriptor capaç de veure entre els plecs del vestit amb què es disfressa el poder les vergonyes que li pengen plenes de berrugues i tumors. Rodríguez-Castelló és un autor que coneix l’ofici d’escriure, que té una veu i un accent propis, un registre lèxic ric i una llengua esmolada.

Hi ha molts dels metaforismes que apareixen en aquest volum que podien haver estat inclosos en un llibre de poesia, ja que contenen una càrrega lírica intensa que no oculta ni dissimula en cap moment. Són construccions breus que naixen de l’observació, de la reflexió, fins i tot de la lectura i que venen a pintar de realitat les parets de la ciutat-llibre, de vegades amb ironia, altres amb una certa perplexitat; són pensaments d’un ciutadà que exercix el dret a dir la seua en un estat on hi ha massa gent que calla o que només sap trencar el silenci amb brams d’ase o amb estupideses d’albardà.

La segona part, els Saials, continua sent allò que es diu escriptura fragmentària, però ací cada fragment acaba unint les peces com en un trencaclosques dins del marc d’un article. Aquest apartat és germà del dietari, no debades cada saial ve datat.

Trobem homenatges d’una bellesa i d’una emotivitat exquisides, d’altres recullen el deambular del viatger i la majoria giren al voltant de la situació social i política dels anys en què foren escrits (2017, 2018 i 2019).

Manel Rodríguez-Castelló és un radical, vull dir, en el sentit que va a l’arrel de les qüestions sobre les quals opina, i ho fa sense màscares, disfresses i subterfugis. Sap en quin temps i país viu, quin tipus de premsa es troba quan va al quiosc físic o digital, quina classe política patim. Com a bon poeta, coneix els paranys del llenguatge, un llenguatge amb el qual els publicistes i estrategs del règim oculten polítiques mentideres planificades per gent a qui només li interessa mantindre la clau que obri la caixa dels pressupostos públics.

Farem un pensament és un llibre fragmentari que invita a la reflexió, al diàleg i a traure’ns les lleganyes dels ulls. Unes lleganyes que el discurs soporífer del poder ens hi ha posat per a distorsionar la realitat que ens envolta. El cant honest d’un esperit crític i lliure.

Cap comentari: