dilluns, 26 d’abril de 2021

MULTIPLICANT GRILLS

Pere Bessó, un poeta amb un bagatge com a lector i estudiós de la poesia important, ha estat l’encarregat d’escriure el pròleg per al nou llibre de poesia de l’escriptor carletí Antoni Martínez Bonet. Bessó és un prologuista sagaç, que treballa amb un bisturí afilat amb el qual dissecciona amb perfecció cada vers del llibre. Un lector que convertix cada pàgina que escriu en una vertadera lliçó sobre literatura en general i sobre l’autor i el llibre de què ens parla, revelant les claus ocultes, les referències, els ecos ocults en cada poema.

Des de les primeres línies Bessó ens advertix sobre la importància del títol, tant del llibre com del poema, si és que en porta, perquè el lector siga capaç de captar el sentit global del text. També ens assenyala el paper que els gríl·lids (grills) han ocupat dins de la literatura. Antoni M. Bonet, segons Bessó, entre altres coses pretén amb el poemari Multiplicant grills «mostrar la menudència que som els éssers humans en comparança amb la grandesa de l’univers».

Multiplicant grills, un llibre de poesia sense cap premi al seu darrere, ha estat editat fora de col·lecció per l’editorial Neopàtria d’Alzira (no acabe d’entendre el perquè, ja que, sense cap mena de dubtes, és un dels millors llibres que l’escriptor de Carlet ens ha oferit fins ara).

La poètica de Bonet es basa en un llenguatge elaborat amb un lèxic ric, un ritme accentuat, unes imatges intenses i suggerents que inviten el lector a fer més d’una lectura del poema. Hi ha un intent de seducció per aconseguir sempre la seua complicitat.

La passió per la vida i per l’amor és una constant en la seua obra literària. Una passió que va de la mà del desig, la sensualitat, l’erotisme, i de vegades el desencontre, el desamor. Li agrada a Bonet, i en aquest llibre d’una manera especial, barrejar, comparar vessants de l’ofici d’escriptor (un escriptor sempre és un lector) amb l’ofici de viure i d’amador (que també és un ofici d’observar l’univers que t’envolta). Un amant, el nostre poeta, que es lliura en cos i ànima a l’estimada. Les mans, els llavis, la llengua són com insectes ortòpters que es van multiplicant i recorren cada plec de la pell de l’amada per a gaudi dels dos. La nit s’ompli de gemecs, com els camps del cant de centenars de grills abduïts per la llum de la lluna i els estels. La pell blanca és una pàgina sobre la qual el poeta, amb les potes dels grills, va escrivint allò que va fent, allò que sent mentre ho fa.

L’amor, el desig, la passió vessats sobre el cos són el petit però significant motiu pel qual creiem viure o que paga la pena viure. Almenys mentre som immersos dins del remolí de l’acte.

No som davant d’un llibre d’alta tensió sexual on el poeta fa un simple exercici onanista. Antoni M. Bonet va més enllà, construïx un espai íntim, un refugi contra el dolor que li provoquen els colps baixos que li va donant la vida, un escenari on trobar tantes i tantes respostes a les eternes preguntes. És conscient de la brevetat del cant, que la flama consumirà en un no res el desig, però, mentre reste vida i amor, aquest final el portarà tard o d’hora a un nou inici.

Cap comentari: