Hi va haver un temps en què, quan
els llops patien gana, eixien dels seus amagatalls del bosc i posaven setge als
petits i aïllats llogarets, eren dies en què aquests cànids, empesos per la fam,
es convertien en assassins. D’aquells temps de llops astuts i criminals es
nodriren les rondalles dels nostres avis.
Ara som en un altre temps, els
llops porten jaqueta i corbata, i un Rolex caríssim en el canell, presidixen
consells d’administració de gran corporacions financeres, udolen als parquets
de les borses de tot el món, junts conformen això que coneixem com a mercats, i
aquests mercats són els tirans que ens arrabassen els nostres drets socials,
que marquen les polítiques a seguir, que alcen murs de silenci o cortines de
fum en els mitjans de comunicació, que ens condemnen a l’atur i a l’emigració.
D’aquesta nova era, el temps del
llop, ens parla en el seu primer treball discogràfic del mateix nom, Gener.
Però qui s’oculta sota el nom de
Gener? Doncs el músic Carles Chiner, un personatge polifacètic i amb una gran
capacitat de treball. En aquest El temps
del llop s’ha encarregat de la composició de les onze cançons, de la veu,
de les guitarrers, del baix, dels teclats, de les percussions, del dobro, només
ha intervingut un altre músic tocant la bateria, Antoni Sendra. Ha coproduït el
disc, l’altre coproductor és Facundo Novo. Carles Chiner, a més, s’ha
encarregat de les il·lustracions del llibret que acompanya el cedé. Amb tota
aquesta informació al nostre abast seria redundant dir que estem davant d’un projecte
molt personal en el qual Gener ens oferix el millor de si mateix.
Avís per a navegants, aquest no
és un disc apte per a aquella gent que seguix habitualment les llistes d’èxits radiofòniques.
Aquest és un treball que necessita dels cinc sentits de l’oient. Carles Chiner
ha anat movent-se transversalment entre la música d’arrel americana (blues, country-rock,
balada, psicodèlia...), la música mediterrània i el pop d’autor. Els onze temes
que el conformen són capaços per si mateixos de crear una atmosfera sonora amb
què convida a endinsar-se en un món oníric.
Les cançons són de llarg
recorregut, no es poden arribar a apreciar tots els matisos que ens brinda Gener
només en un primer tast, se’n necessiten molts més, i això demana una actitud
activa a l’oient. De fet, Gener ens parla també d’això en les seus lletres,
vull dir de la nostra actitud davant de tot allò que ens envolta; podem
respondre als reptes de la vida amb valentia o covardia, podem optar per la
lluita o per la resignació, per la vida plena o la mort en vida.
Gener és conscient que la
societat valenciana està com narcotitzada, la promiscuïtat que hi ha hagut
entre la política, el món dels negocis, de l’esport i de la comunicació ho ha
fet possible, i continua sense reaccionar de cap de les maneres. Ens han robat,
enganyat, humiliat, acovardit i encara els mantenim amb el nostre vot o la
nostra abstenció en el poder. Gener intenta aportar el seu gra d’arena perquè
la gent reaccione, de vegades amb crits d’un pessimisme anorreador com ara: «No
tenim treball, no tenim diners, no tenim futur. Som un poble del sud! Ja no
queda pa, s’ha acabat el circ, hem alçat el cap i és ben llarga la nit».
El temps del llop és
un dels discos més intensos i complexes que he pogut escoltar els darrers anys,
alguna de les seus peces són vertaderes joies sonores. És una finestra oberta
al bell mig del panorama musical valencià a través de la qual fa entrar
propostes quasi inèdites en el nostre país que vénen a renovar la música feta
en la nostra llengua. Una altra mostra del gran nivell que ens estan oferint
els nostres músics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada