divendres, 2 de gener del 2015

DE PERSONES AMB PELL DE LLOP I AMB PELL DE CORDER


Hi va haver un temps en què, quan els llops patien gana, eixien dels seus amagatalls del bosc i posaven setge als petits i aïllats llogarets, eren dies en què aquests cànids, empesos per la fam, es convertien en assassins. D’aquells temps de llops astuts i criminals es nodriren les rondalles dels nostres avis.
Ara som en un altre temps, els llops porten jaqueta i corbata, i un Rolex caríssim en el canell, presidixen consells d’administració de gran corporacions financeres, udolen als parquets de les borses de tot el món, junts conformen això que coneixem com a mercats, i aquests mercats són els tirans que ens arrabassen els nostres drets socials, que marquen les polítiques a seguir, que alcen murs de silenci o cortines de fum en els mitjans de comunicació, que ens condemnen a l’atur i a l’emigració.


D’aquesta nova era, el temps del llop, ens parla en el seu primer treball discogràfic del mateix nom, Gener.
Però qui s’oculta sota el nom de Gener? Doncs el músic Carles Chiner, un personatge polifacètic i amb una gran capacitat de treball. En aquest El temps del llop s’ha encarregat de la composició de les onze cançons, de la veu, de les guitarrers, del baix, dels teclats, de les percussions, del dobro, només ha intervingut un altre músic tocant la bateria, Antoni Sendra. Ha coproduït el disc, l’altre coproductor és Facundo Novo. Carles Chiner, a més, s’ha encarregat de les il·lustracions del llibret que acompanya el cedé. Amb tota aquesta informació al nostre abast seria redundant dir que estem davant d’un projecte molt personal en el qual Gener ens oferix el millor de si mateix.
Avís per a navegants, aquest no és un disc apte per a aquella gent que seguix habitualment les llistes d’èxits radiofòniques. Aquest és un treball que necessita dels cinc sentits de l’oient. Carles Chiner ha anat movent-se transversalment entre la música d’arrel americana (blues, country-rock, balada, psicodèlia...), la música mediterrània i el pop d’autor. Els onze temes que el conformen són capaços per si mateixos de crear una atmosfera sonora amb què convida a endinsar-se en un món oníric.
Les cançons són de llarg recorregut, no es poden arribar a apreciar tots els matisos que ens brinda Gener només en un primer tast, se’n necessiten molts més, i això demana una actitud activa a l’oient. De fet, Gener ens parla també d’això en les seus lletres, vull dir de la nostra actitud davant de tot allò que ens envolta; podem respondre als reptes de la vida amb valentia o covardia, podem optar per la lluita o per la resignació, per la vida plena o la mort en vida.
Gener és conscient que la societat valenciana està com narcotitzada, la promiscuïtat que hi ha hagut entre la política, el món dels negocis, de l’esport i de la comunicació ho ha fet possible, i continua sense reaccionar de cap de les maneres. Ens han robat, enganyat, humiliat, acovardit i encara els mantenim amb el nostre vot o la nostra abstenció en el poder. Gener intenta aportar el seu gra d’arena perquè la gent reaccione, de vegades amb crits d’un pessimisme anorreador com ara: «No tenim treball, no tenim diners, no tenim futur. Som un poble del sud! Ja no queda pa, s’ha acabat el circ, hem alçat el cap i és ben llarga la nit».


El temps del llop és un dels discos més intensos i complexes que he pogut escoltar els darrers anys, alguna de les seus peces són vertaderes joies sonores. És una finestra oberta al bell mig del panorama musical valencià a través de la qual fa entrar propostes quasi inèdites en el nostre país que vénen a renovar la música feta en la nostra llengua. Una altra mostra del gran nivell que ens estan oferint els nostres músics.