Talps és una nova banda de
pop-rock de Borriol (la
Plana Alta ), que enceta la seua trajectòria musical amb un
primer treball discogràfic molt recomanable, Simetries (editat i distribuït per Mésdemil); un cedé amb un total
d’onze cançons en les quals expressen amb un cert lirisme emocions i sentiments
personals. Es tracta d’una invitació agosarada des del pop-rock a la reflexió.
Deu dels onze temes estan cantats
en valencià, i un en francés, Au toit,
en el qual han comptat amb la veu d’Inès Jelassi, que, junt amb el lletrista i
guitarra del grup, Marc Castellano, signa també la lletra d’aquesta cançó.
La música i els arranjaments han
estat una tasca col·lectiva en què s’han implicat els tres membres del grup,
David González, Marc Castellano i Aitor Cabo. Al trio, en aquest
enregistrament, se li ha sumat al baix, els teclats i les guitarres Diego Barberà,
encarregat també de la producció.
Simetries és un disc
amb un so hereu del millor pop-rock dels seixanta, els vuitanta i els noranta, anglosaxó,
hispà i català, The Beatles, Secretos, Mama, El Pets, Whiskyin’s, Automats, per
dir-ne només uns pocs. Temes amb uns cors cuidats fins al mínim detall que han estat
a càrrec del cantant del grup Aitor Cabo i que enriquixen i doten de gran personalitat
cada tema. Aitor (és una opinió personal, compartida o no per altres, com tot
aquest article) té un registre de veu que recorda el del cantautor saforenc Carles
Pastor, autor del magnífic cedé Els ulls
de Bob, i segurament tots dos amb gustos i influències musicals pareguts.
La manera que Talps tenen de
compondre i de fer créixer les seues cançons va, segons ells mateixos
expliquen, des d’una composició netament acústica fins acabar evolucionant cap
a un so elèctric, encara que sense perdre l’essència primera que es manté amb
més o menys intensitat i d’una manera especial en temes com ara Sexe i calaveres o Entre llops.
La simetria és un concepte que
comporta una sensació imprecisa d’harmonia, de proporcionalitat i d’equilibri.
L’ésser humà busca l’harmonia simètrica d’una manera instintiva perquè la
considera un reflex de la perfecció i de la bellesa. En Talps trobem l’aventura
d’anar a la recerca de la bellesa en la seua música, en les seues lletres, unes
lletres on veiem una preocupació pel missatge, el qual ens vol suggerir més que
imposar-nos, on es parla d’emocions sentides, compartides, algunes potser caçades
al vol, on hi ha una preocupació per guardar l’equilibri interior i l’equilibri
en les relacions amb els altres, així com la de gaudir de la fantasia de
desitjar, d’estimar amb una llibertat absoluta, que per absoluta acaba sent
impossible. Talps ens preguen que visquem intensament cada instant de les
nostres vides.
En la seua música hi ha també la
recerca de la perfecció, dels equilibris sonors, de l’harmonia simètrica molt
aconseguida en el duet que fa Aitor amb Inès en Au toit. Onze cançons que per moments ens inviten a moure’ns, a
ballar i en altres a l’aventura del pensament, de la reflexió, del ball en una
abraçada que puga contindre tota l’estima que siguem capaços de generar.
Talps no és una banda de sons
subterranis obscurs, sinó de sons diàfans, brillants, allunyats de murs
elèctrics, amb una gran personalitat en la veu i en les guitarres. Una aventura
sonora que s’inaugura amb un pomell de bones cançons. En resum, bon auguri per
a tots aquells que estimem la música en valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada