El novel·lista de Xàtiva Xavier
Aliaga recupera en la seua darrera novel·la, Dos metres quadrats de sang jove (Editorial Alrevés, Barcelona,
2014), un dels seus personatges més aconseguits, l’inspector de policia Feliu
Oyono, un individu que no passa desapercebut allà on va per la seua grandària i
el color fosc de la seua pell. Oyono va aparéixer per primera vegada en la
novel·la Els neons
de Sodoma (2008), ara Aliaga l’aparella amb l’agent Amàlia Vigarany, una
dona ferida i amb un passat complicat que descobrirem en les darreres pàgines
del llibre.
Dos metres quadrats de sang jove són els de la víctima, Manel, un periodista
independent a qui un desconegut degolla una nit a la redacció del diari digital
on treballa. La veu narrativa, la de l’inspector Oyono, li va explicant a la
víctima les evolucions del cas. Ho fa amb una certa tendresa, la que és capaç
d’oferir un home escèptic que ha viscut molt i sap dels paranys i els colps
traïdors de la vida, però que encara és capaç de valorar aquells que es mouen
per idealisme a la recerca de la veritat.
Aliaga assumix com a escriptor el
llenguatge i la mirada no sols d’Oyono, sinó també dels altres personatges quan
parlen, i ho fa amb una gran versemblança.
El lector encetarà la novel·la i
de colp i volta rebrà en la mandíbula l’impacte dels dos primers capítols, que
em pareixen literàriament molt bons, i no es recuperarà fins arribar a la
darrera pàgina.
La novel·la, encara que la
protagonitzen aquesta parella atípica de policies, va més enllà d’una simple
investigació policial. La seua trama li servix a Aliaga per a fer un seguit de
reflexions interessants sobre el seu propi ofici, no oblidem que es guanya el
pa fent de periodista, una professió que les noves tecnologies han revolucionat.
La promiscuïtat entre el món dels
negocis, la política i el periodisme és en l’actualitat, no sé si dir com
sempre, notable. Sempre hi ha idealistes que creuen en un periodisme independent,
capaç de fiscalitzar el poder polític i econòmic, com ara el grup de joves que
en la novel·la creen el diari La Ciutat
Digital
Mentre els policies intenten
resoldre el cas ens anem trobant amb el canibalisme imperant entre els membres
d’un mateix partit per aconseguir més altes quotes de poder individual, la
corrupció, el tràfic d’influències..., material que els darrers governs de la Generalitat
Valenciana
Xavier Aliaga ens conduïx per un
fil narratiu que aparentment ens durà a la resolució del crim, però com a bon
jugador guarda un as en la màniga i ens sorprendrà al final, mentre crea un
interés en el lector pel passat enigmàtic de la inspectora Amàlia Vigarany, i
encara que Oyono ho intente només el descobrirem quan ella ens ho conte.
Xavier Aliaga, com tot bon
escriptor de gènere negre que es preue de ser-ho, manté amb intensitat la
tensió narrativa mentre va lligant amb grans dosis d’humor i mala llet tots els
fils narratius que en una primera exposició tenia la narració, alhora que fa un
retrat en blanc i negre de la societat de la qual ens parla. Un bon llibre que
sens dubte farà passar una bona estona al lector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada